ALEJANDRO FERNANDEZ: SENSE COMENTARIS Publicat a tot.tarragona.cat-30 de gener
Joan Ruiz Diputat Congrés PSC
Alejandro Fernández: Sense comentaris
Enfonsat el front d’Aragó i perduda la batalla de l’Ebre, les tropes franquistes van avançar conquerint, al 1939, el que restava de Catalunya, com a primer pas per acabar amb el que restava de la II República Espanyola. Va ser el dia 15 de gener d’ara fa 70 anys quan van entrar a la ciutat de Tarragona.
L’exposició d’aquests dies al Palau de Congressos, de les fotografies preses per Robert Capa, precisament aquell dia de gener, ens mostren, tarragonins i tarragonines atemorits als carrers de la ciutat i a d’altres fugint per les carreteres, mentre eren metrallats per l’aviació franquista.
El Castell de Pilats i els pins del costat del cementiri van ser testimonis muts de la repressió a que el nou règim va sometre ens anys posteriors als vençuts.
Va ser una llarga nit. La llibertat d’expressió, de premsa, la democràcia va desaparèixer, les dones van perdre el dret a vot, els sindicats van ser prohibits, parlar en català va ser considerat sospitós, els dirigents anarquistes i socialistes, o simplement catalanistes, que no havien fugit, van ser afusellats, o van sofrir llarguíssim empresonaments. Bona part dels senyals d’identitat de la ciutat van ser esborrats.
A partir d’aquell moment el Governador Civil de cada moment, designat pel ministre de la governació, designava, entre la gent de confiança del regim, a l’alcalde de la ciutat.
Un d’aquells ajuntaments el 29 de maig de 1952, va concedir la Medalla de la Ciutat al “Generalísimo” al cap d’aquell règim instaurant per la força de les armes, contra la voluntat democràtica, després d’una guerra que va durar 3 anys.
Fins 40 anys mes tard, al 1979, una nova constitució no va donar el dret als tarragonins i tarragonines de tornar a votar, lliurement, als seus representats a l’ajuntament de la Ciutat
Ara 30 anys després del primer ajuntament democràtic, passats 70 de la entrada de les tropes del General Franco a Tarragona. Quan jo no queda pràcticament ningú d’aquell exercit ni d’aquell règim ni d’aquell ajuntament que li va concedir la Medalla de la Ciutat dues organitzacions juvenils han demanat que el Consistori retiri la Medalla de la Ciutat al dictador.
Sembla lògic pensar que el tema quasi be ni es tractaria al Plenari, senzillament es votaria per unanimitat per part de totes les forces democràtiques del nostre ajuntament, potser demanant disculpes pel descuit de no haver-ho fet abans.
Doncs no, el Partit Popular (PP), ha posat objeccions i s’ha abstingut en la votació, inclús el seu portaveu ha comparat a Franco, el Dictador, el “Generalísimo” amb el President Companys.
Sense comentaris!
L’exposició d’aquests dies al Palau de Congressos, de les fotografies preses per Robert Capa, precisament aquell dia de gener, ens mostren, tarragonins i tarragonines atemorits als carrers de la ciutat i a d’altres fugint per les carreteres, mentre eren metrallats per l’aviació franquista.
El Castell de Pilats i els pins del costat del cementiri van ser testimonis muts de la repressió a que el nou règim va sometre ens anys posteriors als vençuts.
Va ser una llarga nit. La llibertat d’expressió, de premsa, la democràcia va desaparèixer, les dones van perdre el dret a vot, els sindicats van ser prohibits, parlar en català va ser considerat sospitós, els dirigents anarquistes i socialistes, o simplement catalanistes, que no havien fugit, van ser afusellats, o van sofrir llarguíssim empresonaments. Bona part dels senyals d’identitat de la ciutat van ser esborrats.
A partir d’aquell moment el Governador Civil de cada moment, designat pel ministre de la governació, designava, entre la gent de confiança del regim, a l’alcalde de la ciutat.
Un d’aquells ajuntaments el 29 de maig de 1952, va concedir la Medalla de la Ciutat al “Generalísimo” al cap d’aquell règim instaurant per la força de les armes, contra la voluntat democràtica, després d’una guerra que va durar 3 anys.
Fins 40 anys mes tard, al 1979, una nova constitució no va donar el dret als tarragonins i tarragonines de tornar a votar, lliurement, als seus representats a l’ajuntament de la Ciutat
Ara 30 anys després del primer ajuntament democràtic, passats 70 de la entrada de les tropes del General Franco a Tarragona. Quan jo no queda pràcticament ningú d’aquell exercit ni d’aquell règim ni d’aquell ajuntament que li va concedir la Medalla de la Ciutat dues organitzacions juvenils han demanat que el Consistori retiri la Medalla de la Ciutat al dictador.
Sembla lògic pensar que el tema quasi be ni es tractaria al Plenari, senzillament es votaria per unanimitat per part de totes les forces democràtiques del nostre ajuntament, potser demanant disculpes pel descuit de no haver-ho fet abans.
Doncs no, el Partit Popular (PP), ha posat objeccions i s’ha abstingut en la votació, inclús el seu portaveu ha comparat a Franco, el Dictador, el “Generalísimo” amb el President Companys.
Sense comentaris!
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
