El bloc del Joan Ruiz

Ara quan arriben aquestes dates, sempre passa el mateix, i cada vegada mes. Les agrupacions socialistes organitzen sopar, berenars, dinars de Nadal, com qualsevol altra entitat. Està be és un bon moment per xerrar distesos, retrobar-se, parlar del proper any, explicar confidències. El problema és que aquestes trobades habitualment es fan el dissabtes, també algun divendres a la nit, o algun diumenge a migdia i si agafes el mes de desembre ja es veu que no queda altre remei, que acabar coincidint.
 
Ahir vaig estar a la celebració de l’Agrupació de Creixell. El local ple i la gent mudada, coca de recapte, canapès, torró, i un llarg etc., i per brindar i com altres anys i per a que no es noti (com saben que soc abstemi) em van posar una copa amb suc de poma que dona el “pego”. Després d’unes paraules del Xavi, força emotives varem sortit en direcció a Cunit. Feia un fred considerable i entre la calefacció i la quantitat de companys i companys que hi érem, al local i la temperatura que tot plegat generava, amb el canvi de temperatura vaig “tiritat” .
 
A Cunit força be, mes de 200 comensals,  molt bon ambient, molta gent jove, Alguna família sencera i un sopar d’aquests d’ara que tenen molt de “disseny” . Com sempre al costat de l’amic Habas i xerrant tota l’estona.
En l’acabar el sopar fan sempre ball i no m’he pogut estar. He tret a la Judith, l’alcaldessa, a ballar, una d’aquelles cançons de ritme “latino” tant de moda ara. A Cunit sempre m’ho passo bé.
 
He d’admetre que la tornada repassant “l’Estat de la Federació” amb el Xavi també va ser un dels bon moments de la nit. No tenim massa estones per xerrar.
 
Quan, ja sol, vaig passar per davant Reus, devia ser la una passada de la nit, vaig pensar arribar-me al sopar de l’Agrupació de Reus, però amb l’hora que era ho vaig deixar còrrec i vaig accelerar.
 
Just tocaven les dues de la nit entrava a la “Susi” de l’Argentera, on  feia ja molt que havien acabat el sopar de la Junta. La Roser m’esperava, mentre xerraven ella i alguns mes dels comensals. Em guardava un rellotge amb l’escut de l’Argentera que havien repartit al sopar.
 
Ara que penso ¿ potser era una indirecta?