El bloc del Joan Ruiz

De vegades veiem pel·lícules, americanes, en les que els protagonistes, actors famosos ells, personifiquen una família arribada als Estats Units i que allà s’incorporen a la societat americana. La història segueix amb la segona i la tercera generació, amb matrimonis, fills, triomfs i desgràcies. Tot barrejat amb melancolia per la terra de la que van sortir i amor per la nova terra que  els ha acollit

Arguments “de pel·lícula” com aquests a la nostra ciutat hi ha els que vulguis, no cal anar al cine ni llegir llibres, són històries que et trobes pel carrer, a cada cantonada.

Tot això em va venir al cap ahir dissabte, al centre Extremeny de Tarragona, on l’alcaldessa de Nogales, un poble de Badajoz, va presentar un llibre que parla de la seva història. A Tarragona estan empadronades 222 persones, nascudes allà, a qui si sumessin fills i nets deuen fer una xifra apreciable. Actualment viuen al poble 826 persones.

Com a d’altres centres del mateix tipus em vaig trobar amb el comentari aquell de “en el pueblo, cuando vamos nos llaman catalanes y aquí somos extremeños”
 
Como no podia ser d’altra manera ara he entrat a Internet per llegir el que diu de Nogales, la pàgina oficial del seu ajuntament es pot trobar a l’adreça
 
 http://www.ayuntamientodenogales.com/contenido.htm

tenen un castell diria que "perfecte" per estudiar el paper i el funcionament del que eren aquestes construccions a l'edat mitjana i, al menys externament, molt ben conservat.