El bloc del Joan Ruiz

Vaig estar ahir dimarts, a la tarda, a la clausura del Congrés de CCOO, del Camp de Tarragona, a la Ciutat Residencial. Només arribar, vaig haver de saludar un munt de gent, entre ells a l’Arturo Echevarria, un sindicalista dels de sempre, que va ser regidor d’Hisenda, amb l’alcalde Recasens. Feia anys que no el veia. És curios quan era jovenet semblava mes gran del que era i ara que ja no ho és sembla mes jove del que deu ser.  

Vaig quedar sorprès de la quantitat de gent que coneixia, clar que alguns de vista. A mes de sindicalistes estaven els caps territorials de diferents ministeris de l’Estat i de Conselleries de la Generalitat, relacionats amb el món laboral, de l’INSS, de al Tresoreria, de Treball e la Inspecció. El que mes em va “impactar” va ser el discurs del reelegit, l'amic Pros, no tant pel contingut sinò perquè al mig de les seves paraules es va posar a plorar, estava emocionat Allì al mig d’aquells sindicalistes que l’envoltaven, molts d’ells de a línia mes dura, curtits amb negociacions i amb conflictes, veure al seu responsable plorar d’emoció pel recolzament que feia uns minuts havia obtinguts impressionava.

Al sortir em vaig trobar al Leandre Saun i a la seva dona, no se quina edat te. No l’havia vist des de l’últim dia de campanya, al mercadet e Sant Salvador. Li vaig preguntar que feia per allà i em va contestar que volia escoltar el que deia Coscubiela per veure com enfocava el futur en aquesta situació de crisi. Vaig quedar parat. Aquest Leandre....!

(Últim dia TRUNCAT de Campanya)