El bloc del Joan Ruiz

El cap de setmana passat vam fer el congrés del PSC del Camp de Tarragona. Ens ha servit per examinar la nostra trajectòria dels últims quatre anys, hem aprovat el que volem fer al llarg dels propers quatre anys i hem elegit l'equip que volem que ho encapçali.

De fet un congrés no deixa de ser l'últim esglaó, d'un llarg procés, en què la gent del partit aporta idees, suggeriments a un discurs comú i en el qual renovem la nostra confiança en els que porten la direcció, o bé els canviem.

Vist ara com ha anat, els socialistes podem estar contents, perquè hem parlat i discutit sobre si volem tenir el Transcamp, quines carreteres volem, com volem la sanitat, quants CAP volem fer nous al nostre territori, sobre el traçat ferroviari, qüestions relacionades amb l'energia, el consum, l'ensenyament. Podem estar contents perquè ens hem posat d'acord sobre el Logis Penedès, l'aeroport de Reus, el port de Tarragona, i així un llarg etcètera. També perquè hem parlat de si cal fer més guarderies, o centres per tenir cura de la gent gran, aquí, al Camp de Tarragona. I ens posem d'acord independentment del poble o ciutat dels quals siguem. A tot això cal afegir-hi una cosa força important: que no ens barallem, cosa que, per cert, deu ser la raó per la qual algun periodista, amb to simpàtic, ens ha dit que som un partit «avorrit»?

Continuem, doncs, fidels al nostre origen, representant els qui viuen del seu esforç i intentant ser útils per millorar la qualitat de vida dels qui representem i de tothom. I tenim una jove generació que es prepara per continuar formant part de la llarga cadena que, com deia el nostre primer secretari, Xavier Sabaté, va començar quan va començar la lluita contra la injustícia i per la llibertat.

En moments de congrés mirem endavant, mirem al futur, però també donem un cop d'ull al passat. Ha estat un llarg procés des d'aquells moments primers, quan la democràcia es va començar a assentar al nostre país. Érem pocs i mirant un mapa de l'època es pot veure que amb poca representació en les primeres eleccions municipals. Ara encara estem lluny del nostre model de partit de masses, però ja som força més de 2.000 companys i companyes afiliats, al corrent de quota, més de 5.000 simpatitzants registrats, 306 regidors, parlamentaris, senadors, diputats, amb l'objectiu de ser, en aquestes comarques, una eina útil per als ciutadans i ciutadanes que dipositen la seva confiança en nosaltres, moltes vegades crítica, i també per als que no ho fan.

Ciutadans i ciutadanes que ens donen la seva confiança perquè saben que el PSC és el partit del catalanisme integrador, que confien en el PSC perquè és el partit que fa possible sempre majors quotes de llibertat; ho fan perquè saben que és un partit sensat. Que com diem, de vegades, també es podria dir el Partit del Sentit Comú. Són ciutadans i ciutadanes, els qui ens presten la seva confiança, que saben que ens interessem pels interessos de la majoria de les persones que aquí al Camp de Tarragona viuen del seu esforç diari i els defensem. Ells, els ciutadans i les ciutadanes, les seves preocupacions, els seus anhels, el seu futur, van ser l'objecte del nostre congrés.