El bloc del Joan Ruiz

Divendres a la tarda vaig assistir a la festa per celebrar els 10 anys de Canal-Reus de Televisió. Va ser al Palau Bofarull, al carrer Llovera de Reus. Amb parlaments de tot un seguit d’autoritats. En un d'ells Xavier Sabaté va dir, quan parlava com a delegat del govern, una frase “Reus no seria el mateix sense Canal Reus” que li havia suggerit Francesc Vallès. Mes o menys va dir això. És una d’aquelles frases que et fa pensar en la importància dels mitjans de comunicació, en la responsabilitat que han de tenir els seus professionals i et fa explicar perquè la gent de la política ens preocupem tant per ells.

 Això a banda, cal dir que entre els presents estava Francino a qui no veia feia un munt d’anys, des que era tarragoní, pensava que no em recordaria, però si, si que em recordava. Aquest dilluns el tornaré a escoltar com cada dia al mati,  i és que no hi ha color!  Com el xàfec de la tarda-nit de divendres va fer suspendre el sopar, al carrer, del Carrer Unió i voltants, encara vam anar a dormir aviat, tot i ser divendres.

Jordi Pujol està com sempre,  continua tenint una ment lúcida i sap, com he vist a pocs, connectar amb la gent que te al davant. Això és el que va fer al sopar de Sant Miquel de Vespella de Gaià ahir dissabte a la nit. El seu discurs era com diuen ara “interactiu”

El sopar era per recordar que fa 15 anys el terme municipal es va cremar, quasi be sencer i que van morir 6 persones. El llavors president de la Generalitat, que en paraules seves, poc podia fer, va estar allí per escoltar a la gent, i com va dir l’alcalde mai li havien agraït i ara ho volien fer. Quan en van presentar dient "Joan Ruiz, un diputat dels de Madrid", li he donat la ma i baixant la veu li he dit "soc dels altres" i ell va constetar somrient i baixant també la veu "ja ho soposo, ja"

En acabar de sopar va explicar, Pujol, que un càrrec públic amb responsabilitats de govern ha d’estar allà on passen coses, tot i que moltes vegades no pugui fer res, inclús ni que sapiga que l’han d’esbroncar, perquè la gent necessita sentir als seus governants propers i sobre tot necessita saber que els escolten. Mentre aplaudia, una vegada havia acabat de parlar, he recordat una conversa d’aquest estiu on un dirigent del PSC, amb força influencia dins del Partit, deia pràcticament el mateix i he pensat que amb actituds així no m’estranya que motes vegades hagués trencat el sostre electorat diguem-ne que “propi de CIU”, envaint l’espai dels altres. 

Després d’acompanyar-lo al cotxe amb Dani, l’alcalde, el Juanma, Santi  i jo mateix, em vaig acomiadar del coneguts i encara vaig estar a temps d’arribar al Casino de Constantí a una festa del 50 anys (com que acaben tard...  Ara s’han posat molt de moda i curiosament moltes acaben igual, amb un regal d’un viatge en un creuer)
 
i una recomanació a tot aquell que llegeixi aquestes ratlles :
 
1.- Agafar el cotxe
2.- Pujar a l’Albiol (la carretera per arribar surt de l'autovia entre La Selva i Alcover)
3.- Passejar pel poblet i contemplar el Camp de Tarragona. Es veu sencer.

És com es diu en castellà “una gozada” El poblet és de pedra. Els carrers molt nets, es respira pau, tranquil·litat, fa un ventet reparador i si vols prendre el sol...   tot el que vulguis.

Cada setembre, l’últim diumenge (aquest any ha tocat avui), l’ajuntament organitza un arròs de germanor. M’he assegut al costat del Mario al que naturalment tothom li pregunta, a tot arreu, pel mateix, una cosa així com “ que fareu amb el forat de l’aparcament Jaume I?.”.

Quasi be tothom és de les Masies Catalanes, perquè dalt al poble no hi viu quasi be ningú. Avui mentre menjava l'arròs l’alcalde, l’Andreu, explicava que poden acabar recuperant l’escola que fa forca anys es va tancar per manca de nens i nenes. Hi ha pocs casos així.

Per cert he après una cosa que no tenia ni idea, Josep, un regidor de poble m’ha explicat que existeix un “Camí de Sant Jaume” que va a buscar el de Santiago i que passa per l’Albiol, aprofitant el recorregut d’una antiga Via Romana de la que queden, aquí i allà vestigis.