Crec que no havia fallat mai (11 de setembre)
No se quan va ser el primer any que es devia fer l’ofrena aquesta davant el monòlit a Rafael Casanovas, al passeig que uneix les dues platges la del Miracle i la de l’Arrabassada i que porta el seu nom
Els primers anys havia una conversa que amb el temps s’ha anat esmorteïen sobre si era el lloc adequat, fora de la ciutat , en un lloc molt deixat. Amb els anys a banda que la ciutat ha anat creixent i els voltants dignificant ja no es parla. Jo diria que inclús va haver una oferta, fa anys, per part del Port de traslladar el monòlit a un altre lloc, un lloc mes digne i on estigués mes vigilat, perquè aquesta és un altra. Mes d’una i de dues vegades han aparegut brut de pintades. Algunes de caire polític, altres, que senzillament aprofitaven el monòlit, com aprofitarien qualsevol altra paret.
L’acte, no varia massa, és sempre molt semblant, paraules de l’alcalde, Recasens, Nadal, ara Ballesteros, ofrena de flors per un seguit d’entitats, partits polítics, clubs, les colles de castells fan pilars i s’acaba amb el cant dels segadors.
Els assistents tampoc varien massa, hi ha cares que et trobes cada any. De vegades fallen un any i tornen al següent, hi ha incorporacions i alguns que ja no tornen.
Doncs be resulta que avui dia 11 de setembre teníem Ple del Congrés dels Diputats a les 9 del matí. He agafat l’AVE de la 1 i mitja i no eren les 5 que era a casa. Això si després de passar, camí de casa, per davant el monòlit, on com cada any el quadre de flors vermelles amb les sigles del PSC estava al mig de l’ofrena floral.
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
