El bloc del Joan Ruiz

El primer és que habitualment són les coses negatives les que omplen converses i també mitjans de comunicació. Fins enguany les cues quilomètriques a l’AP7 ens servien per criticar a la propietària de l’autopista, al govern de la Generalitat, al de l’Estat i a qui fos. En canvi aquest any pràcticament enlloc es parla de que no hi ha hagut cues.

El segon és que ja pots dir el que vulguis en una tele local, t’ho pots preparar, saber ben be de que va, demanar dades, trucar aquell diputat que domina millor el tema per aclarir alguna cosa. Una vegada que has sortit, si passejant pel carrer, a la cafeteria, a la caixa, o la família et diuen alguna cosa, sempre és el mateix. Si estaves be, si somrius, si la camisa era l’adequada. Si preguntes de que has parlat no ho saben, i no tenen cap problema en admetre-ho. Hi ha una frase que ho resumeix és aquella de “T’he vist a la tele” en canvi no et diuen mai el que has dit.

Tercer, continuant. Ens fixem mes en les formes que en el fons. Vaig assistir a la inauguració del Firagost per part del President Montilla, i en acabar entre els càrrecs públics presents, la conversa era mes aviat si pronunciava be o malament el català, que ho va fer força be, no varem parlar del contingut del discurs sobre la situació i futur de la pagesia.

Quart i tornant a les infraestructures. Des de fa poc i des de Tarragona es pot anar per una magnifica autovia fins a Cambrils i Mont-roig. Tota la vida havíem anat per la “nacional” que estava plena de cotxes i travessava Cambrils pel mig. Ara que penso no he sentit cap ni un comentari d’aquest canvi, mentre no he parat d’escoltar el que suposa anar per la carretera de Valls. Que hi ha massa rotondes, que per anar, o venir, a l’estació de l’AVE es tarda massa, que la carretera està plena de camions.

Cinquè, això de la ubicació de l’estació de l’AVE dona per moltes converses, però m’he trobat que som els de Tarragona-ciutat els bel·ligerants. Per bona part de la gent de les nostres comarques, ja els hi està be. El raonament que et donen és que s’estalvien entrar a Tarragona. Evidentment no plou mai a gust de tothom.!!!

Sisena conversa d’estiu. Comencem un curs polític molt complicat. Hem d’aprovar els pressupostos, pactar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes, la situació econòmica es continua deteriorant, hi ha eleccions a President dels Estats Units i pel que fa a Tarragona al llarg d’aquest curs s’elaborarà l’estudi que per fi ens dirà quina és la millor opció pel traçat de la línia ferroviària per la nostra ciutat.

Tot això em fa recordar un comentari que va fer en un d’aquest sopar d’estiu, un conegut dirigent del meu Partit. Va afirmar de manera contundent “per ser càrrec públic cal estar disposat, a anar a tot arreu a parlar amb tothom, a anar a berbenes i a festes, a escoltar a tothom, si un càrrec públic no ho fa és que no serveix per aquesta feina, que es dediqui a un altra cosa”. Davant les protestes, entre d’altres la meva, que va suscitar la seva llarga afirmació es va mantenir inamovible i tossut, sense retrocedir ni un mil·límetre.

Joan RUIZ I CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona