UN DIA LLARG I PLE
Algun Comentari sobre la "Solemne Sesión de apertura de la IX legislatura"
Com la sessió ha estat conjunta entre Senat i Congrés, han retirat els sillons i han posat una mena de cadires estretes que han servit per encabir-nos a tots. (també havien desconnectat els ordinadors dels escons)
Es podia fer un curset accelerat d'història recent d'Espanya comentant qui estava i en especial mirant el "palco" que hi ha pels convidats: Herrero de Miñón, Peces Barba, Santiago Carrillo, al costat dels presidents d'autonomies com José Montilla i Esperanza Aguirre, i una mica més allà Ruiz Gallardón (per mi que no s'han saludat?) i al mig les Infantes Elena i Cristina.
Tothom xerrava, mentre els fotògrafs no paraven de fotografiar el banc blau i especial els nous i noves ministres, que ocupaven per primera vegada el seu lloc.
Deu ser dur deixar de tenir determinades responsabilitats. Avui molts miraven a Zaplana i als qui han deixat de ser ministres, estaven per les últimes fileres, la manca de costum, suposo, ha fet que no estiguessin aviat per tenir lloc.
Allà enfront tenia a Fraga, molts diputats del PP anaven passant per on estava per saludar-lo. Dona la impressió que tracten amb "carinyo".
Quan ha entrat el rei ens hem aixecat tots i ha sonat l'himne i llavors m'he fixat que el percentatge d'homes amb tratge negre era elevadíssim.
El Missatge del President de la Cambra, José Bono, ha estat molt ben construit i interessant, l'he seguit tot, des del començament quan ha dit que la paraula i el debat eren dons de l'home i de la democràcia, i la frase final, mira per on, ha estat una referència al viatge a Ítaca.
El rei, a Juan Carlos, que crec que és la primera vegada a la vida que el veig, així, l'he trobat gran, gran d'estatura, d'aspecte, d'edat. els anys passen....
En acabar al "Salón de los Pasos Perdidos" hem passat a donar la ma a la famlia real, quan he passat jo, el rei jo diria que m'ha dit "Como està?" . Te una ma gran i he pensat que no se com podia encaixar així la ma, si ho havia de fer a més de 600 persones.
Tot plegat ha acabat amb un petit "desfile" militar davant del "Congreso de los diputados"
Tarda dedicada als nous, i noves, diputats i diputades
A les 4 de la tarda els nous i noves diputats del Grup Socialista hem anat amb un autocar a l'Escola Jaime Vera. Sis o set xerrades parlant del reglament, del funcionament del grup, del congrés, de la mecànica de confecció de les lleis, i més i més coses.
Ens han aclarit, ben claret, que qui fa preguntes als ministres i interpelacions són, fonamentalment, els diputats de l'oposició, no nosaltres, i que facis moltes preguntes no vol dir que treballis més sino que no manes. Els socialistes som el grup que dona suport al govern. i per tant és normal, i natural, que els diputats i diputades del Grup Socialista tinguin registrades moltes menys que els de l'oposició, no ens cal fer-les.
a la passada campanya electoral, el diputat de CIU, de Barcelona, que es va presentar per Tarragona, presumia d'haver-ne fet mes que cap altre, quan resulta que el que vol dir és que estava a l'oposició !!!
Com que cada xerrada durava 30 minuts i els qui parlaven eren molt diferents hem aguantat. però, vaja, amb una mica del mal de cap si que he acabat.
Encara hem tingut temps de menjar un entrepà abans d'anar a dormir..
Demà segona part
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
Comentaris
Re: UN DIA LLARG I PLE
Mariano Pescador | 17/04/2008, 12:47
COINCIDEIXO AMB MARIANO
KAEIFAREM | 17/04/2008, 19:49
Continua així Joan !
Mantengo la opinión de que,con diferencia,el mejor blog de los socialistas de Tarragona es el de Xavi Sabaté. Si estás interesado en opiniones políticas con una fundamentada base ideológica es de obligado cumplimiento su lectura.
El tuyo Joan, es un blog diferente y en mi opinión igualmente interesante pues tiene la virtud de contarnos las vivencias diarias de un político con el lenguaje del pueblo al que representas. Yo que soy bastante "curioso" a la vez que esbozo una sonrisa de simpatía,despierto mi imaginación y parece que estuviera viendo con mis propios hojos y en directo lo que tú describes con palabras y esto evidentemente es,al menos para mí, muy interesante y bonito.