El bloc del Joan Ruiz

Avui 29 de Febrer, un dia que només tenim cada 4 anys hem estat des de les 10 del matí per Sant Pere i Sant Pau. Hem posa’t un tenderet en una cantonada de la Plaça de Cuba, per repartir plantetes de Julivert, caramels, globus i tríptics. Altres ens hem posat al mercadet.
 
Alguns venedors ens han preguntat quan s’arreglarà el paviment de la Plaça, perquè han sentit dir que l’ajuntament ho farà. La veritat és que no està massa be.   
 
A migdia, ja al local, he començat a fer un repàs del nombre d’autocars que les agrupacions del Camp de Tarragona tenen llogats per anar al Míting del Sant Jordi del dia 6. Comencen a ser un nombre respectable.
 
La tarda ha estat mes tranqui-la que altres dies. Hem posat un tenderet al barri de la Granja, vora el Col·legi Gual Villalbí i hem tornat amb les plantetes de julivert.
 
Després hem anat saludat i repartint propaganda, fina la plaça que hi ha davant del CAP. En un banc estaven asseguts 4 jubilats, un dels quals l’he reconegut, era el Maxi. Feia temps que no el veia i he anat cap allà a saludar-lo.
 

El Maxi és un comunista de “toda la vida” a qui li encanta fer debat de qualsevol cosa. Per cert que ens ha dit que le camp de futbol de la Granja està tancat perquè és de la Federació de Futbol. Quan li hem dit tant els seus companys de banc, com jo mateix, que això era una mica estrany, ens ha “inundat” amb dades per deixar clar que era així ¿¿?? Si ell ho diu..... M’ha dit que ja s’havia assabentat que jo anava de dos, que estava molt content del fet i que naturalment i que com sempre ell votaria “Izquierda Unida” He oblidat, ara que penso, preguntar-li pel seu fill, fa temps que no el veiem.
 
A les 6 de la tarda hem fet una xerrada informativa, demanant que d’avui fins al dia 9 ens donin un cop de ma, per fer possible que tothom vaig a votar i que a mes ho fassin per votar-nos als socialistes

"Un espectador de luxe"
 
L’anècdota del dia ha estat que a la sala on hem fet, la xerrada, hi havia una exposició de fotografies de fa anys de la granja. En unes quantes surt Recasens i en una, jo diria que el Citroen Dos Cavalls Verd que surt és el meu.

Li he preguntat a Cristobal pel Camp de Futbol i m'ha dit que de la federació, res de res.
 
Després ens hem anat a fer Porta a Porta pel barri. A mi m’ha tocat en un grup amb Pepi, Rocio, i el Burga. Una zona amb ascensors, cosa que sempre és d’agrair.
 
En un domicili he hagut d’entrar a saludar a la mare de qui ens ha obert la porta. Una senyora que ahir va caure i te el turmell deformat de la caiguda i no es pot moure. Pobre dona, m’ha ensenyat que ja te preparades les paperetes i m’ha dit que anirà a votar, sigui com sigui.
 
Hem acabat ràpid per anar a l’acte en el que a Manolo, li donaven d’insígnia d’or de la Casa de Andalusia  i abans de sortir del barri m’he topat amb un veí meu, que no se que feia per allà. Resulta que no sabia que anava, a les llistes ( i nosaltres que de vegades ens creiem el centre del món!)

 
Al Palau de Congressos hi havia força gent, que com allò és tant gran potser no es notava massa, El discurset del Manolo ha estat emotiu i les cançons de la Coral de Baena molt maques.

Les 01:04 minuts del 1 de març