El bloc del Joan Ruiz

Hem quedat, per repartir propaganda pel Mercat, davant la porta on aparquen els autobusos, on han trobat restes arqueològiques.

Després hem entrat a la carpa on està provisionalment el mercat. Hem recorregut totes les parades, entregant un tríptic, i paperetes  per votar qui ens les ha demanades. La Bego, que coneix força gent entre venedores i venedors anava presentant-me-les.

La veritat és que fa goig. Hi havia força gent fent la compra. A continuació hem començat per una punta del mercadet de la Rambla i fins que no hem arribat a l’altra no hem parat. Igual al Mercat que al Mercadet, hem trobat una bona acollida, pràcticament de tothom. Els problemes que t’expliquen són els mateixos que a tot arreu. M'ha impressionat els comentaris d'un parell de senyores, de certa edat, que ens han dit que votaven socialista sempre, i  ens han explicat que tenien una pensió baixa i que els costava arribar a fi de mes i que a veure si apujaven mes les pensions. Ja tenen raó, ja.

Al final m’he fet una foto amb l'Amores

A la 5 de la tarda ja feia una estona que repartíem propaganda a la taula que hem posat a Campclar. Des del lloc on estava i acompanyat de Roser he fet excursions a les botigues de la zona per fer visites, un fotògraf, un super, una perfumeria, també un comerç de productes d’alimentació de subsaharians, on per cert tenien un peix sec que feia una olor penetrant.

Per la cantonada on hem posat la paradeta, ha passat gent, crec, que de tots els països del món.

A les 6 hem fet una trobada amb jubilats del barri, als que els hem demanat que ens donin un cop de ma,  i a la sortida hem pogut comprovar el "despliegue" que La Guàrdia Urbana i la Policia tenen al barri

I a les 8 i 5 de la tarda-nit hem arribat al Centre Cívic de Banyeres on hem arribat per una carretera, per on no deu ser gaire habitual anar-hi fins allà, perquè fins que no hem arribar al mateix poble no hem trobat cap indicador. (a mes amb la reserva quasi esgotada).

Després del discurs del company Ernest Benito, com sempre força estructurat i clar, que denota que es professor, i de les paraules de Judith, que a banda de saber molt be de que parla, te una una veu molt bonica, m'ha tocat parlar a mi. Com quasi be tot ja s’havia dit, he  seguit el guió habitual improvisant força.

Quan hem acabat tenien preparat un pica pica, al pis de dalt, al que s’ha quedat tothom. He tingut ocasió de parlar amb uns i altres. Del que m’han dit cal destacar dues coses, la primera que creuen notar que alguna cosa està canviant, en aquests últims dies, la segona que lo del Felipe González el passat dissabte va ser d’antologia.

Temps que Rocio em fes una foto amb la cosina Encarni i cap a Tarragona, això si,  ens han acompanyat fins la gasolinera mes propera per si de cas. Per poc no arribem