El bloc del Joan Ruiz

A les 10 ja érem, amb la Rocio a Bonavista, a la Plaça de la Constitució. Una vegada han arribat uns quants companys i encara mes companyes, i el Gabriel ens ha portar material hem començat a repartir-ne pel mercadet.
 
Abans he creuat unes paraules amb qui estava penjant un cartells de “Ciutadans” . M’ha dit que ell havia de fer servir una cola molt forta perquè en cas contrari com que estaven en castellà la gent li arrencava. He pensat per un moment que no l’havia entés però si ha dit això. Igual no savia que estava a Bonavista, un barri on pràcticament tothom parla amb castellà. No devia saber ni on estava.
 
Quan hem arribat al mercadet he pensant el de sempre, “que gran, i com pot ser que hi hagi tanta gent” Hi ha qui tafaneja, qui compra, qui passeja, qui ha vingut a veure el mercadet com qui mira una atracció turística.
 
La veritat és que ens hem portat molt bona impressió, ens reben molt be, pràcticament tothom agafa el díptic que donem  i somriu i ens diu allò de “yo ya lo tengo pensado” o “ en mi casa todos somos de este” assenyalant la foto de Zapatero. També en mes d’una ocasió hem hagut de parar per parlar del míting d’ahir. Hi ha qui està “embelesat” i mes d’un vol saber quan va Felipe i Zapatero a Barcelona.
 
També hi ha qui ens ha posat mala cara o no ens ha acceptat la propaganda (perdó hem de dir Informació) electoral , però comptats.
 
Quan ja ens anàvem, i després de comprar un pa marroquí, és boníssim, allà a  la plaça he fet petar la xerrada amb un grup d’amics ja “veterans” d’un company de partit que estava per allà.
 
Aquesta gent que ha passat tant a la seva vida, no estan mai cansats d’anar a votar.
 
Clar com que van estar 40 anys sense poder-ho fer !!

Desprès hem anat a visitar als amics de la Casa de Andalusia que organitzaven una calçotada, a Constantí, fa anys que els passo a saludar i no era qüestió de fallar enguany. Allà estava el Fermín, i l’alcalde del poble i l’altre Fermín, i .... un “tocayo” meu però andalús que jugava amb altres tres al “remigio” que és un joc de cartes que no soc capaç d’entendre.
 
Una senyora que ha resultat que era la tieta del Manolo, ens ha fet provar una mena de sardines, fetes com si fossin anxoves, i un formatge de cabra i ...... be no se que mes he menjat però he sortit d’allà amb unes certes molèsties d’estomac, no estic gens acostumat.
 
A dos “corrillos” diferents parlaven del Pizarro i del Solbes. Jo no vaig veure es debat però vaja, el Solbes els va caure molt be i el Pizarro fatal, però fatal.
 
Com és habitual en aquests casos han troba’t raríssim que sigui abstemi.

Després de passar per Tarragona a acabar de pulir un discurset per Roda, amb Rocio, hem marxat cap a Cambrils a la clausura de les jornades de la Galera. Avui fem de tot.
 
He parlat amb molta de la gent que havia per allà, entre d’altres amb Nabila, la dona de l’Oliver. Va ser la primera noia magrebí amb carnet del PSC d’aquestes comarques i jo diria que encara la única.  Vaig demanar a la seva agrupació, ser jo, qui li donés el carnet i des de llavors tant amb ella com amb el seu home, l’Oliver, i ara el seu fill podria dir que tenim una relació especial. 
 
Abans de sortir he provat un parell de receptes, un tast, en el que hi havia galera. Quines coses fan! Quant jo era menut això de les galeres era cosa de pobres i mira ara és de gourmets.
 
De viatge cap a Roda, m’he llegit el discurset i he fet alguns canvis per comentaris del mercadet de Bonavista, i d’ara i per un parell de coses que ha dit Iceta a migdia
 
Hem arribat allà a les 8 i 5 minuts, plovia i feia fred i a la sala aquella ben adornades amb senyeres i banderes del PSC, hi havia mes de 80 persones que ens esperaven. Per donar un petó a cadascuna.
 
Un diumenge, a aquelles hores i amb aquells temps.!!
 
Els companys de l’agrupació tenien preparat uns vídeos, que havien descarregat del “Youtube” i després m’ha tocat llegir el meu discurset des d’un faristol que era el que teníem a Tarragona abans de canviar el mobiliari
 
Hi havia un grupet del PP que no han aguantat tot el discurs. (¿s’hauran molestat?)
 
Desprès ha parlat Judith Alberich  que per cert te una veu molt bonica i te un discurs molt didàctic i ha acabat Francesc Vallès que cada vegada està mes mitinero i ho fa millor. Li he recomanat que tingui cura de la gola o no arribarà. M'ha dit que si que ho fa.

En acabar ja ens han dit que estan omplint un autocar perquè el dia 6 volen a anar a Barcelona. Com a altres llocs he tingut la sensació que la Ona ha començat, que tenim a la gent més mobilitzada.

Roda de Barà

(de la resta no tenim)