El bloc del Joan Ruiz

Només cal navegar una mica per internet per trobar dades que et deixen perplex. Dues mostres: la primera que a Milà, al 44% dels habitatges hi viu una persona sola. Una segona,a Londres, una mica més del 50% dels habitatges no té taula per dinar al menjador. Si ens apropem i seguim buscant, ens trobem que a Barcelona la xifra d’habitatges on hi viu una persona sola ja passa del 25%. Tot i que no he trobat dades de Tarragona o de Reus no cal ser massa llest per saber que quan una cosa passa a Barcelona no tarda massa en passar aquí. 
 Actualment als joves els costa ser independents i viure pel seu compte però, a més, i aquí està el canvi, moltes vegades volen viure sols. També una part de les separacions matrimonials comporten que un dels dos, o els dos integrants de la parella visquin sols. Ara bé una part considerable de la gent que viu sola són persones de la tercera i del que es comença anomenar ‘quarta edat’, l’etapa en la que viuen sols, com a conseqüència de l’allargament de la vida, cada vegada és més llarga. A la gent gran que viu sola, hauríem d’afegir les parelles, també grans que, tot i viure junts, tenen poca o nul·la relació, amb familiars propers. És aquest un fenomen que afecta totes les classes socials i comporta necessitats noves i donar-hi resposta.
 
Els socialistes, a diferència del PP, hem anat prenent mesures davant aquesta nova  situació i mentre el PP, al llarg dels 8 anys que va governar, va congelar o retallar l’Estat del Benestar, el govern de Rodríguez Zapatero, l’ha desenvolupat.
 
Així al costat de la Renda Bàsica d’Emancipació, que pot afectar, a les nostres comarques 7.300 joves, el govern ha afavorit també 50.000 pensionistes de la nostra circumscripció que han vist incrementada la seva pensió en un 30%  i en aquest proper mandat els socialistes arribarem a igualar la pensió mínima amb el Salari Mínim Interprofessional.
 
Però sobretot l'actual govern ha iniciat i desenvoluparà al llarg del proper mandat la Llei de la Dependència, i la que regularà el sector dels treballadors domèstics que ha de ser un pilar bàsic per a què la nostra gent gran, nosaltres si ve al cas, visquem amb dignitat fins al final.
 
Tots aquests avenços no estan assegurats, depenen de qui governi a partir del 9 de març, un partit com el PP que fa costat als poderosos o un govern presidit per Rodríguez Zapatero que tingui com objectiu donar suport als mes febles i combatre les desigualtats.