Fa uns quants dies vaig anar al cinema, a mi no em feia massa gràcia veure aquesta peli de “La carretera” ja que els comentaris que havia llegit sobre ella trobava que seria molt tètrica i una mica “bèstia” però pel que sigui vaig fer cap a la sala on es projectava... be, la peli es tètrica del tot, presenta un mon apocalíptic desprès d’una guerra nuclear però el que vaig trobar mes fort i anguniós es que les persones que queden tret de tres o quatre (els bons) es dediquen a caçar persones per fer bullir l’olla...
Hi ha una escena que la trobo molt “divertida”, en aquell mon on tot està destrossat els protagonistes (Pare i fill) van buscant menjar, aigua, roba, ect. el que sigui, i OH! miracle !! d’una ferralla que havia estat una maquina de begudes en surt una Cocacola completament sencera fins i tot amb totes les bombolletes picants... es el missatge d’esperança de la peli per allò de “la xispa de la vida” ?
Ahir vaig anar a la reunió del Club de Lectors de la Biblio, el llibre que vàrem comentar va ser “ La dona justa” de Sandor Marai, com sempre hi va haver opinions molt diferents i en conjunt va agradar; Per mi tot hi no ser un llibre que m’hagi entusiasmat l’he trobat bastant amè i original en explicar una mateixa història des de tres punts de vista diferents ja que son tres els protagonistes principals.
He trobat aquest vídeo sobre un text de Marai i m’agrada’t ... oi que es bonic?
Abans d’ahir a la Biblioteca em va cridar l’atenció aquest llibre del Jordi Coca n'havia sentit parlar però no sabia de que anava... be, doncs l’he llegit i sense ser una biografia (segons l’autor) de la Christa Leem he trobat que tret d’algunes coses molt personals el demés el que es refereix a la seva vida artística es clavat... recordo quan va sortir al programa del Angel Casas i la revolució que va organitzar... ara a Internet es troba quasi tot inclosos els vídeos que aquells moments només podien veure alguns “privilegiats” com es ara aquest i aquest.
El llibre es interessant com a document “històric” d’un temps, però l’he trobat molt repetitiu, hi ha coses que les explica massa vegades.
Acabo de veure aquesta peli sobre un Club de lectura una mica improvisat on sis persones decideixen llegir sis llibres de la Jane Austen i trobar-se per comentar-los, el guió està basat en la novel•la de la Karen Joy Fowler, “El club de lectura de Jane Austen”, a banda de les sessions de comentaris sobre els llibres de la Jane, es va coneixent les diferents històries dels lectors i com van solucionant els seus conflictes quotidians... crec que ara buscaré el llibre doncs m’he quedat amb les ganes d'aprofundir una mica mes.
Penso que malgrat la inestabilitat del nostre univers, el no saber el perquè , i tots els interrogants, la vida es una cosa meravellosa, algú va venint...
Christa Leem
