CFGS EDUCACIÓ INFANTIL


COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ GLOBALITZADORA

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ — Publicat per herminia @ 23:41


COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ GLOBALITZADORA

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ — Publicat per herminia @ 23:28

Els infants es comuniquen i expressen utilitzant tots els llenguatges que tenen al seu abast. Loris Malaguzzi deia que l'infant té 100 llenguatges i que l'escola li roba 99. És a dir, tenim 100 llenguatges i l'escola ens ha robat, 99. I ara com a educadores, quants llenguates fem servir? em recuperat algun d'aquests llenguatges robats? Com podem recuperar algun d'aquests llenguatges? és possible?

Us convido a que escolteu, mireu com s'expressen aquestes, JA!!! , educadores d'educació infantil...

Us animeu?????

 

 

 

 



COM ACABEM EL CICLE???

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ — Publicat per herminia @ 10:49

ACABAMENTS ARTICLE.doc

Hola a totes i tos 2n TEI,

us adjunto document amb possibles comentaris per l'article,....

ara toca votar, comentar,....

 espero les vostres reflexions

 abraçades diverses 



EMBOLICANT LA TROCA (Gianni Rodari)

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ — Publicat per herminia @ 20:19



-Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.

-No, Vermella!

-Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."


-Que no, Vermella!


-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."

-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca!"

-D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.

-Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!

-I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"

-De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"

-Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...

-Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!

-Sí, i va contestar: "Vaig a la plaça a comprar salsa de tomàquet."

-I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."

-Justa la fusta! I el cavall va dir...

-Quin cavall? Era un llop!

-Oh, i tant! I va dir això: "Agafa l'autobús numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta; trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret i compra't un xiclet."

-Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me'l podries comprar.

-D'acord: vet aquí el dineret.

I l'avi va tornar a llegir el seu diari.


HOMENATGE A GIANI RODARI

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ — Publicat per herminia @ 19:57

El darrer dia de classe, tot jugant amb la gramàtica de la fantasia vam crear petites històries fantàstiques que ens evocaven al món imaginari dels somnis.

Giani Rodari ens va acompanyar, 30 anys després de la seva prematura mort i nosaltres el vam recordar imaginant,....

Un dia abans, em va ajudar a soprendre-us.....  

 Aquest ha estat el nostre petit homenatge a Giani Rodari, entre moltes altres coses, escriptor de fantàstiques històries que han fet i fan volar en magnífics somnis a molts infants.... i a "janoinfants".

 Us adjunto algunes de les seves paraules adstretes de la Gramàtica de la fantasia que no vam tenir temps de comentar.... espero que després d'aquesta lectura no deixeu escapar aquesta obra.

 "La fantasía no está en oposición a larealidad, es un instrumento para conocer la realidad, es un instrumento que hayque dominar. La imaginación sirve para hacer hipótesis y también el científiconecesita hacer hipótesis, también el matemático lo necesita y hacedemostraciones por absurdo. La fantasía sirve para explorar la realidad, porejemplo para explorar el lenguaje, para explorar todas las posibilidades paraver qué resulta cuando se oponen las palabras entre sí."

"Se puede contemplar el mundo a laaltura del hombre, pero también desde lo alto de una nube (con los aviones esfácil). Se puede entrar en la realidad por la puerta principal o escurrirse enella —es más divertido— por una ventanita." 

"¿Por qué alos niños les gustan tanto las adivinanzas? A primer golpe de vista, diría, quees porque representan de forma concentrada, casi emblemática, su experiencia deconquista de la realidad. Para un niño el mundo está lleno de objetosmisteriosos, de acontecimientos incomprensibles, de figuras indescifrables. Sumisma presencia en el mundo es un misterio que resolver, una adivinanza quedescifrar, dándole vueltas, con preguntas directas o indirectas. Elconocimiento llega, con frecuencia, en forma de sorpresa.

Deaquí el placer de probar de forma desinteresada, por juego, o casi porentrenamiento, la emoción de la búsqueda y de la sorpresa."

"La madre que fingía meterse lacucharita por la oreja aplicaba, sin saberlo, uno de los principios esencialesde la creación artística: ‘extrañaba’ la cucharita del mundo de las cosastriviales para atribuirle un nuevo significado. Lo mismo hace el niño cuando usauna silla como tren, o cuando hace navegar un cochecito en la bañera a falta deotro tipo de embarcación, o asigna un papel de aeroplano a un oso de peluche.Precisamente así, Andersen, de una aguja o de un dedal, hacía un personaje deaventuras."

"Inventar historiascon los juguetes es casi natural, es algo que se produce por sí solo cuando sejuega con los niños: la historia no es otra cosa que una prolongación, undesarrollo, una explosión festiva del juguete. Lo saben todos los padres queencuentran tiempo para jugar con sus hijos a las muñecas, a las construcciones,a los autitos: una actividad que de algún modo debería ser declaradaobligatoria (y posible, naturalmente).

(...)No se trata ya de jugar ‘en lugar del niño’, relegándolo al humillante papel deespectador. Se trata de ponerse a su servicio. Es él quien manda. Se juega ‘conél’, ‘para él’, para estimular su capacidad inventiva, para proporcionarlenuevos instrumentos que pueda usar cuando juegue solo, para enseñarle a jugar.Y mientras se juega, se habla. Se aprende a hablarle a las piezas del juego, adarles nombres y papeles, a transformar un error en una invención, un gesto enuna historia (...); pero también —como hace el niño— se trata de confiar a laspiezas mensajes secretos, para que sean éstas las que digan al niño que se lequiere, que puede contar con nosotros, que nuestra fuerza es suya."

"’Creatividad’ es sinónimo de pensamientodivergente, o sea, capaz de romper continuamente los esquemas de laexperiencia. Es ‘creativa’ una mente que trabaja siempre, siempre dispuesta ahacer preguntas, a descubrir problemas donde los demás encuentran respuestassatisfactorias, que se encuentra a sus anchas en las situaciones fluidas dondeotros sólo husmean peligro; capaz de juicios autónomos e independientes(incluso del padre, del profesor y de la sociedad), que rechaza lo codificado,que maneja objetos y conceptos sin dejarse inhibir por los conformismos." 


Powered by LifeType