Posted by tbonet on 07 Març, 2009 13:32
Amb un estil 'cartoon' molt personal, Darwin Cooke s'ha fet un lloc dins l'industria del còmic americà. A la majoria dels seus treballs els dona un aire anys 40-50 que s'hi escau força. Del que he conegut destacar The Dark End of the Street on junt amb l'escriptor Ed Brubaker li donaven nou aire, i èxit, a Catwoman, el personatge felí de DC. Un altre treball molt lloat va ser The New Frontier, una història ben trabada sobre els superherois de DC on l'acció se situa cap al final de la 2a Guerra Mundial i els anys 50. També el capítol que li van dedicar a la col·lecció Solo. En definitiva, un bon narrador gràfic amb un estil fresc i que se li escau molt bé al generé 'noir', especialment al dibuixar les femmes fatales. (Segueix)
Posted by tbonet on 15 Agost, 2008 16:30
Alguns dels meus dibuixants preferits: Jordi Bernet (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bernet_i_Cuss%C3%B3) i Darwyn Cooke (http://en.wikipedia.org/wiki/Darwyn_Cooke). Els ressenyo a través del còmic editat per DC: Solo (http://en.wikipedia.org/wiki/Solo_%28DC_Comics%29). Aquesta és una col·lecció on cada número es dedica a un dibuixant. Al Bernet el vaig descobrir a la revista El Jueves i posteriorment amb Torpedo, un còmic de sèrie negra ben travat. Al Cooke per un traç ‘noir’ que quallava força bé a la mini-sèrie que va fer sobre la Catwoman i posteriorment a la seva pròpia visió de la Golden Age de DC amb la col·lecció The New Frontier, aclamada tant per públic com per crítica.
Posted by tbonet on 15 Agost, 2008 09:40
Cert és que m'agraden els còmics. Des de 'sempre', que em sento atret pel món de la imatge gràfica, especialment els còmics. Primer, de ben petit, amb els 'cuentos troquelados' tant simples i alhora amb un poder captivador tant gran, també recordo quan els diumenges al matí, al llit dels pares, amb mon germà, jugàvem a veure qui 'descobria' més gats als llibres il·lustrats de la Pilarín Bayés. Recordo els Corsario Negro, Jabato, Capitán Trueno, Tarzán... de mon pare, els Pulgarcitos, Don Mikis, els àlbums de cromos, Mortadelos, Zipi Zapes, Tintins... Tenia una tieta, la Magdalena, que molts cops quan venia a casa em portava algun còmic del Superman, Spiderman... primer de l'editorial Novaro, Bruguera... després Zinco, Planeta... A l'adolescència vaig dir bye bye als 'tebeos' però als pocs anys vaig recuperar l’interès per ells. Em vaig centrar en el comic americà (DC i Marvel), i poc o molt he anat col·leccionant còmics i ampliant l'espectre obrint-me al comic europeu i japonès (manga). Sempre m'havia semblat que el comic americà més comercial navegava sempre entre arribar a un públic juvenil de masses però agradar també a un públic més adult. Fa uns anys vaig deixar de comprar còmics de la Marvel (Spiderman, X-Men) doncs em semblava que cada cop més semblaven culebrots sense solta ni volta, salvo poquíssimes i honroses excepcions. D'altra banda DC (Batman, JSA) no tenia complexos en agradar un pèl més a aquest públic adult amb molt bones històries i dibuixants potser poc comercials però innovadors. Em vaig quedar amb DC i, de tant en tant, adquirint peces americanes independents com Battle Pope, Bone; també d'ací com Blacksad, Torpedo, El Jueves, SuperLópez; mangas com Appleseed o Ghost in The Shell, eròtiques com l'obra de Milo Manara. Per temàtiques em quedo amb la sèrie negra i les històries que se centren en la interacció entre personatges més que en la trama general.