Bonet

Ahir van fer la presentació del llibre "Vila-seca, crónica de la segregación de Vila-seca y de Salou" i no en faré una crònica exhaustiva, compreu el número de desembre del Pont de Fusta. Dir que va anar força bé pel que solen ser les presentacions de llibres a Vila-seca. A la taula l’editor Manolo Rivera, l’autor Jordi Blasi i els presentadors, el duo dinàmic format pel Carles Jansà i Pep Graset, presentats com a membres fundadors de la revista ‘El Pont de Fusta’.

Es va glossar la persona de l’autor, un periodista professional i rigorós, es va parlar i força del llibre tot demostrant que, al marge d’interpretacions o negacions, està molt ben redactat i és un encert treure’l ara per diverses raons que es van exposar. Crec, sincerament, que fan falta aquest tipus de llibres perquè ajuden a situar uns fets històrics, ordenar-los i, en el meu cas, ajudar a conèixer una mica més un poble que estimo. Després vindran apreciacions sobre el què es diu (la majoria de passatges extrets de la premsa i declaracions de l’època). S’hi estarà d’acord o no, alguns fragments provocaran pujades de tensió o no... però és bo per la salut d’un poble i voldria pensar que la majoria de la gent assistent a l’acte així ho va entendre.

Al matí, un vila-secà que aprecio em va dir: ‘A qui se li acut presentar un llibre sobre la segregació a Vila-seca... i fet per un salouenc... Ja em diràs quanta gent hi anirà...’ tot rematat amb un somriure. Això de ‘salouenc’ dit d’aquella manera em va fer gràcia o poca gràcia perquè era conscient de tot el que va patir el Jordi Blasi en aquella época en que exercia de periodista i havia de ser-hi intentant no prendre partit, fet que li recriminaven ambdues parts.També al matí en aquesta ocasió un amic salouenc, de naixement, em relatava lo dur que era treballar a Vila-seca i haver de rebre també pels dos cantons. Un insistint en saber el que opinava (no podia opinar perquè es jugava la feina), els de Salou exigint perquè no signava la segregació... Molta gent va patir i es bó recordar els fets per no repetir errors o males pràctiques dignes de móns tercermundistes.

Fou simptomàtica la revelació que va fer en Jordi Blasi sobre les entrevistes previstes al llibre, finalment una, la del Joan Clavé, ex-alcalde. La resta d’entrevistes previstes als protagonistes dels fets no es van dur a terme, en paraules de l’autor:En Joan Maria Pujals, alcalde del moment, creia que encara era aviat per parlar del tema; Esteve Ferrán, president de la comissió gestora, ‘parlar amb una paret’ i amb els segregacionistes Manuel Albinyana i Juli Vilaplana condicionaven el contingut de l’entrevista perxò no es va fer.

Al final de l’acte, tot i el bon regust deixat per les intervencions dels amics Carles i Pep, la meva part ‘siempre negativa’ es preguntava perquè va faltar TANTA gent (alguns d’aquests no se'n perden ni una de presentació de llibre) o perquè va faltar TANTA gent que en va ser directa o indirectament protagonista. TANTS prejudicis hi ha? Potser van amagar el cap sota l'ala, fent veure que allò no estava passant? Encara que sempre quedaran les excuses de reunions de darrera hora que impedien l’assistència (això dit sense cap mena de to irònic).

Enhorabona Jordi pel llibre, la teva intervenció també va ser força clarificadora. La teva hipòtesi senyala Convergència com el principal interessat en la segregació. Em llegiré el llibre, parlaré amb implicats en les dues parts, conec força gent i si me’n surto en trauré la meva pròpia conclusió encara que segurament la lliçó a aprendre serà que no tot és justificable per aconseguir un o més objectius, siguin clars o ocults.

Ara desitjo que algú tingui la valentia de parlar de ‘la Guerra dels metges’. Alguna cosa s’ha fet però sembla que no hi ha ànim per presentar-ho, encara és aviat diuen alguns. Potser si, de fet jo tan sols fa 10 anys que em bellugo pel poble i no vaig viure allò tant dur, però amagant la cara darrera les mans no és la solució.Els pobles es fan grans assumint el seu passat per a poder construir un futur millor.