Bonet

O lo que és lo mateix, alguns dels episodis de la meva vida d'ençà l'últim post. Bastants dies, no?

Vitòria

Endeguem la ruta el dia 27 de gener amb una captura suggerida per un bon amic, aprecieu el detall? Dos cotxes ben simbòlics que es troben a la porta d’una església. Curiós.

El 6 de febrer gairebé per casualitat vaig anar al Bravium doncs hi feien una lectura dramatitzada d’esquetxos del Harold Pinter a càrrec de personatges força coneguts pel populatxo i, sobretot, amb taules. Una vetllada breu però intensa que va fer palès que les obres de Pinter gaudeixen d’un bon estat de salut... i atenció a la propera del Madico i la de l’Ali (je, je... llençat xicleta!). A la foto, el Xavi Graset i l’Oriol Grau, en un esquetx divertidíssim.

El 7 de febrer em vaig dedicar un dinar a l’Atenea de Vila-seca. Al costat de la terrassa amb un sol esplèndid, un vinet blanc fresquet i una graellada de verdures (de la que en sóc fan) tot llegint Kafka a la platja, és un moment que de ben segur repetiré. Perxò encara potser no he acabat de llegir el llibre...

Tornem al 6, quan es va presentar al Castell de Vila-seca el I Festival de Màgia de la Costa Daurada (hi ha qui encara té pebrots de dir que a Vila-seca tan sols es festegen les festes majors i la fira de música i la resta de l’any ‘ná de ná’... Si veiéssiu el meu ‘Hofmann’ dedicat al 2006, capaets! Bé, com deia es va presentar la Vila-seca Màgica que va tenir lloc el cap de setmana del 9 a l’11 de febrer amb un èxit aclaparador. Molt bé a Asomàgia i al Patronat.

René Lavand (la història), els mags del dissabte, i tancant el Mag Lari (tremendo).

Mentrestant, el 8, va endegar la campanya electoral a Cambres Agràries. Malgrat els esforços dels polítics per polititzar el sindicalisme agrari (avui ja cada partit té el seu propi sindicat, els darrers, els sociates han entrat amb força donant suport amb força a Urapac del dretà Franquet, continuen també el sindicat del PP i el de CiU, qui sembla que ha perdut el nord pactant amb uns elements que en declaracions del seu president, els pagesos a títol principal fan nosa i el futur son les grans empreses... aix, com s’han de veure. El principal favorit torna a ser el nostre, al Unió de Pagesos, tot i que l’ombra de la abstenció (masses eleccions) pot donar-nos algun maldecap i potenciar els petits (això em recorda a algú... a Ciudadanos?). Bé, poc hi tinc a veure ja amb la pagesia però un cop de mà sempre es bo de donar.

Per cert, aprofito per llençar un missatge als d’ERC i IC (qui sempre ens han donat ‘suport’): a vore si doneu un cop de ma al sector agrari, que ens teniu abandonats a les mans de desastres com el Siurana, el Williams i el Llena, collons!

El Joan fent malabarismes i el Coll, primer del Camp de Tarragona.

El dimecres 14 i el dijous 15 vaig ser a Vitòria. Poc temps per gaudir d’una ciutat que em va agradar i força, plena de contrastos i que m’apunto per revisitar amb més detall. Algunes imatges de la ciutat... L’excusa del viatge va ser la mostra de turisme de la Costa Daurada que s’hi feia... A banda de la ciutat, em quedo amb dos elements: el Tom-Tom i el sopar de dimecres, amb molt bona companyia.

L'Amèlia i el Pep van posar en algun "aprieto" a la presentadora de la cadena 100 en una entrevista ben divertida a l'stand de la Mostra. Mentrestant, "les xicletes" dels Patronats 'venien' la nostra terra.

La tornada, passant sota el meridià i amb algun bitxo deixant testimoni al vidre del cotxe.

I ja per enllestir aquesta exhaustiva però poc detallista crònica, parlem del Carnaval. Una de les festes que menys gràcia em fa però que en algun moment et pots divertir. A Vila-seca va ser... vamos, encara no m’explico d’on sortia tanta gent...

Repartiment de premis a les 23 colles participnats, la jovenalla la feia grossa, i els no tant joves sense por la ridícul, inclús el regidor Avilés, sempre tant seriós...

Llestos per avui i pitant cap a la revista. Buff. Anna, ja veus, el bloc encara viu!