Bonet

A priori, sense desmerèixer el tema, no tenia intenció d’anar-hi doncs ja anem prou carregats de feina i d’activitats “extra-escolars” que cert dia indueixen a agafar-te un vespre lliure, sempre és d’agrair una mica de relax.

Però bé, la xerrada l’havia concertat l’amic Carles Jansà i la Cultural, i és ben sabut que aquest tipus d’actes necessiten del concurs de quanta més gent millor doncs el ja sabem que el què se’n va de les propostes lúdico-festives amb marxeta i birra o de les activitats a determinats llocs, obté una minsa resposta per part del poble. Volem activitats gratuïtes, però que no siguin ni conferències ni exposicions ni res que tufi a cultura... ai quina gent!

Però aquest no va ser cas de dijous passat. Cert és que no érem 200 persones però la sala d’actes de l’Ajuntament es va omplir del tot per seguir la conferència: El català de Vila-seca a càrrec del professor Pere Navarro. Navarro és un cambrilenc que va disposar-nos una xerrada comparativa on contrastava els parlars dels pobles on havia fet treballa de camp parlant amb gent nascuda i amb arrels a Vila-seca, a Cambrils, a La Canonja i a Tarragona (Part Vella i Serrallo).

Fou una conferència instructiva, amena i divertida, fins i tot, interactiva. En Navarro es va saber guanyar el favor del públic assistent que seguia atentament les explicacions sobre l’origen i també sobre la mort d’algunes de les paraules que es fan servir per ací.

Jo em vaig muntar la meva pròpia comparativa, amb els parlars del meu poble, Vilallonga del Camp i l’herència que tinc de les Garrigues, divertit, m’ho vaig passar bé i conscient que el petit sacrifici d’un vespre de lleure havia valgut la pena. I què rar que em sona ‘muló’.