Bonet

Primer de tot dir-vos que podeu veure 4 fotos de la celebració de Sant Jordi a Vila-seca a Picasa: http://picasaweb.google.com/TonetBonet

Bé, parlem d'ahir. Primer de tot dir que anava bastant creuat, primer, no suporto la sensació d'haver ferit algú sense ser-ne conscient i segon, no suportar les veuetes d'aquells i aquelles qui es creuen per damunt del bé, savis entre savis.

Bé, feta aquesta petita introducció, semblava que la tarda pintés bé, havíem fet dinar de celebració a casa (Sant Marc) i després anava al cine amb la Montse (amb qui fèia molt de temps que no hi anava) a veure Elegy de la Coixet.

Aquí va començar el remate final:

1.- Elegy: un avorriment de dimensions descomunals. M'agradava el tema, la posada en escena, les interpretacions... m'agrada el cinema tranquil, lent, com qui degusta un bon whiski. Però ailàs, a la Coixet li agrada abusar dels mateixos plans, és reiterativa, sembla que tingui por d'acabar la pel·lícula, és fa pesada i quan et disposes a beure el whiski, resulta que aquest està calent i aigualit. Llàstima, el que podia haver estat una bona pel·lícula esdevé un muermo que ni actors ni música ni res poden salvar.

2.- Tot seguit, Barça... vaig arribar a ca Rob quan estaven a punt d'enllestir la primera part. Óstia puta! Però quin mal rotllo, quan semblava que se'ns travessava la pizza de 4 formatges (sort de la Guinnes) ens adonem que el Barça ja no ens fa patir, el que ens fa és fer-nos agafar una barreja d'emprenyament i desídia... quina merda.

3.- Teatre. Al Centre, els Amics del teatre de Vila-seca havien programat "Curs per a gafes" (o algo així) de la Cia Grappa Teatre. Les noies (i noi) hi posaven voluntat, feien bona feina però l'obra era fluixa, plena de tòpics (culo, caca, pedo...) que em van provocar algun tímid somriure (recordeu que estava creuat)... Quan pensava que per un grup jove i amateur doncs mira, ja estava bé, resulta que m'entero que son professionals... doncs no... així he de dir que del tot fluixa i poca 'garra'. Però també m'alegra el fet que a molta gent li agradés i rigués, que vingués molta gent (i jove)... molt bé.

Quan semblava que la jornada seria més negra que altra cosa unes bones amigues em van treure a prendre una copa i vam poder salvar una mica el tema, je, je...