J.Plou Poemes y mes

Respirant l'aire fred,

un matí d'hivern;

amb la mirada inerta,

en aquesta terra llunyana,

de vida i mort;

vaguen en la meva ment

mil idees...

No hi ha arbres en els plans,

no hi ha estrelles en el cel,

que arribin a les meves mans;

ni tan solament un reflex,

d'aquesta llum que il-luminava;

com lluent mirall,

l'aigua d'aquell pou,

on la meva sed sadollava.

La línia de l'horitzó,

es tenyeix amb la tinta xinesa,

de la meva ploma innocent;

ja no és la línia fina,

que em feia somiar

i alleujava la meva ment.

Aquelles boniques flors,

ja no adornen els jardins;

perquè el mal d'amors,

els va fer perdre la seva olor

i la dolenta herba ,

es va menjar el seu color.

J.Plou