8 Oct, 2008
CABORIES !
Avui no he anat a treballar , sols m’he posat davant de l’ordinador per demanar hora al metge a les vuit del mati i mirar el mail per passar-li a Cèsar , el meu sofert company de feina , informació de les coses que estan al meu càrrec .
Ara a les sis de la tarda , amb la ràdio parlant de les darreres maniobres econòmiques i quan el paracetamol ja ha fet efecte m’atreveixo a escriure aquest post , amb la intenció de no abandonar aquest espai.
La veritat és que no he escrit res al setembre per que el Facebook ha guanyat la meva atenció . Aquest nou espai de xarxa social és tant potent i permet tantes maneres de comunicar-se , de mostrar imatges, emocions, fer grups compromesos o no , distribuir noticies ... que m’he oblidat del meu bloc . Qui sap igual els blocs son una espècie a extingir .
He tingut durant aquest mes molts temes de bloc , hem fet un parell de viatges que ens han fet pensar que viatjar la família junta és una gran sort , ara que hi ha tanta gent que malaurada o sortosament s’ha tingut que divorciar , que Montserrat es va fent gran i cada cop vola mes lluny i mes temps del niu i que aviat serà mes difícil que pugui o vulgui venir amb nosaltres .
La sensació de tornar a la feina desprès de les vacances i adonar-te que ja no tens el cap ple de pardals, que l’ambició i el nervi han donat pas a la reflexió i la calma en fer les coses . Però la preocupació de que no hi ha en els companys mes joves un compromís sinó mes aviat una conformitat en deixar fer i deixar passar .
Que la gent està prenent consciencia de que caminar és bo , cada dia baixem de Sant Pere i Sant Pau a peu a treballar i veiem el camí ocupat per mes gent que ens anem saludant , el dia que plou i baixem en Bus notem que ens falta alguna cosa . Sembla com si aquest 25 minuts ens carregessin d’energia .
I que em dieu de la platja Llarga , aquest lloc màgic on anem a passejar el cap de setmana , comencem parlant i poc a poc la remor del mar i la llum que hi ha ens fan formar part d’aquest espai on son les mateixes cares de sempre les que ens creuem i saludem . La llarga torna a ser ella, ja no està ocupada .
Per acabar el futbol i les quinieles . A la barberia del Barri , on arreglem les rotondes, el canvi climàtic i l’alineació del Nàstic i del Barça , una tarda va sortir el tema dels punts , un senyor va tenir la gran idea de que quan s’empatava a cero els dos equips no puntuaven , es a dir que sols hi ha repartiment de punts si s’empata amb gols . La cosa és va anar embolicant , també és va parlar del camp enrere com en el basquet , i de que si un equip guanyava per mes de tres gols de diferència en lloc de puntuar tres punts , en contava 4 . Si veieu que aquest reglament s’aplica recordeu que ho vam inventar aquí .
Bueno sembla que això del talladet i la posta de sol amb amenaça de tempesta han col·laborat en aquest post , no us sembla ?
