Doncs sí, a través del Chromium Blog s'ha anunciat la disponibilitat de la primera versió descarregable del navegador Google Chrome en les seves versions per a Linux i Apple Mac. Això sí, no tiren encara la mascletà, perquè no es tracta més que d'una versió per a desenvolupadors, molt incompleta i inestable, i de fet s'aconsella que els usuaris comuns s'abstinguin d'instal.lar-la en els seus sistemes. Moltes funcions no han estat encara implementades, coses tan bàsiques com el plugin de Flash Player encara no funcionen (així que res de Youtube, per exemple), i, en suma, no és encara un navegador recomanable per a l'ús normal i corrent. De totes maneres, és un primer pas i, esperem, un avenç que ens indica que la primera versió "usable" no trigarà massa en arribar.

En el meu cas, espero amb interès l'arribada de ple dret d'aquest navegador al món Linux. Per aquest sistema, ja ho sabran, hi ha molt bones alternatives de navegació, començant pel popular Firefox i el potser menys popular, però igualment excel lent Opera: un navegador de codi obert i un altre propietari, per triar i, com és el meu cas, per alternar (un em sembla més útil per a certes coses, i l'altre per a altres). Després hi ha altres programes "menors", basats generalment en el motor del Firefox, normalment més lleugers i amb menys opcions que aquell ... Ara bé, el Google Chrome promet oferir una interessant experiència de navegació alternativa per diversos motius, entre els quals, el d'estar desenvolupat per la poderosa companyia Google, per utilitzar un motor diferent -WebKit-, i pel seu disseny i funcions minimalistes, que tendirien a facilitar la navegació a un usuari poc exigent en les funcions avançades que ofereixen navegadors com els citats anteriorment.

Per si, de totes maneres, volen provar almenys què tal es veu Google Chrome a Linux, o bé són desenvolupadors i volen contribuir com emprovadors, aquí els deixo la pàgina de les descàrregues. Faig notar que hi ha versions .i386 i .amd64 (arquitectures de 32 i 64 bits), però els paquets descarregables són .deb, això és, paquets instal.lables en sistemes Debian o basats en Debian (com Ubuntu). La bona notícia per als qui tenim instal lat un sistema d'aquest tipus és que no serà necessari compilar: n'hi ha prou amb descarregar l'arxiu .deb i obrir-lo amb l'instal.lador per defecte, i fins i tot la instal.lació afegirà a la nostra llista de repositoris els de Google necessaris per a futures actualitzacions del navegador. La mala notícia és, òbviament, que els usuaris d'altres distros no sé si ho tindran molt senzill per instal.lar el navegador, almenys de moment ...

En fi, de moment les meves impressions sobre el navegador no poden ser més positives, i és que sembla ser just el que esperava d'ell. El programa en si s'obre amb rapidesa, les pàgines també dóna la impressió que triguen menys en carregar, i l'ús és tan senzill com potent, gràcies especialment a la barra de navegació, que serveix directament com a cercador (molt semblant a la casella de cerca de la Google Toolbar), i a la navegació per pestanyes, similar a la d'Opera. A dalt els deixo una captura de pantalla del meu escriptori (click per fer més gran), i esperem, com deia més amunt, que ben aviat vegem una versió ja completa i enfocada a l'usuari final del navegador.

 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • digg
technorati tags: , ,

Ubuntu amb Xcfe4

 (Click a la imatge per fer-la més gran)

Per als usuaris que tinguin instal.lada al seu ordinador la popular distribució GNU / Linux Ubuntu en la seva darrera versió, almenys -la 9.04 "jaunty Jackalope"- potser els interessi saber que tenen la possibilitat d'instal.lar l'entorn d'escriptori Xfce, en concret la versió 4.6, d'una manera molt senzilla.

Primer, com ja sabran, la instal.lació per defecte d'Ubuntu inclou l'entorn d'escriptori GNOME, sens dubte una de les opcions més potents, útils, versàtils i populars de les diferents opcions d'entorns integrables sobre el Linux core. Ara bé, existeixen altres opcions, com el KDE, LXDE i Xfce. Les més potents semblen ser Gnome i KDE, però els entorns com LXDE i Xfce compten amb l'avantatge de ser més lleugers i consumir menys recursos, amb la qual cosa es converteixen en una opció ideal per a màquines més antigues o, simplement, per economitzar recursos i utilitzar-los en altres aplicacions. Així doncs, tant si aquest és un dels seus casos o, simplement, els ve de gust provar coses noves, provin a instal.lar l'Xfce fent el següent (i els dono dues opcions per fer-ho, escullin la que els sembli):

1)
- Primer, obrin el gestor de paquets Synaptic. Un cop dins, tecla en el cercador "xfce4" (sense cometes). El primer resultat que els apareixerà, en principi, coincidirà exactament amb l'escrit. Veuran en la descripció que es tracta d'un metapaquet, és a dir, un paquet que anirà a instal.lar un conjunt d'aplicacions en el disc dur; en aquest cas, òbviament, tot el necessari per poder executar l'Xfce sense més problemes. Feu un doble clic sobre la casella i teclin a "Aplica", i llest: Xfce ja estarà instal.lat al sistema. Per iniciar, facin el següent: tanquin la sessió i en la pantalla on els demanen usuari i contrasenya, seleccions "opciones" i busquin la opció d'entrar amb Xfce. La marquen, usuari i contrasenya, i ja estaran a l'escriptori amb Xfce.

2)
Obrin la consola i teclin "sudo apt-get xfce4", introdueixin la contrasenya de superusuari ( "root") i ja està. Perquè després diguin que utilitzar la consola és complicat! ;) Per canviar l'entorn a Xfce, val el procés anterior.

De moment, m'ha semblat un entorn la mar d'agradable i fàcil de configurar, i en realitat, bastant semblant a GNOME en molts aspectes. És clar que GNOME també està instal lat, així que no sé com quedaria la cosa en una instal lació neta ... Així i tot, m'ha sorprès, per exemple, la gran quantitat de marcs de finestra que vénen per defecte amb la instal.lació del metapaquet. En fi, si s'animen a provar ja veuen que no és molt complicat.

Si tenen algun problema o dubte, deixin un comentari i intentaré respondre'ls.


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • digg
technorati tags: , , , ,

Abans de continuar amb el "programa" d'aquesta introducció al món GNU / Linux, he pensat que estaria bé deixar unes captures de pantalla del meu ordinador perquè poguessin veure "en acció" l'aparença general del sistema i d'algunes aplicacions d'ús comú . De totes maneres, els puc avançar que, donades les gairebé infinites possibilitats de personalització i configuració del sistema, cada usuari tindrà molt probablement una aparença personalitzada als seus propis gustos i costums. En el meu cas, ja veuran que l'aparença és bastant minimalista: m'agrada tenir l'escriptori net, i tan sols tinc unes poques icones d'accés directe tant en l'escriptori com en el plafó general (la barra d'opcions que veuran en la part de dalt de les imatges).

Actualment faig servir una distribució Ubuntu Linux, amb l'entorn d'escriptori GNOME. Els efectes d'escriptori 3D (Compiz Fusion) no estan activats en aquestes captures de pantalla. I sí, imagino que tot això els sonarà a xinès, però ja anirem explicant en properes entregues de què va tot això ...

Ah, i  FES CLICK A LES IMATGES PER A VEURE-LES AL SEU TAMANY ORIGINAL

El meu escriptori, vista general.

Escriptori GNOME amb menú obert

El mateix escriptori, amb un dels menús de navegació obert.

Finestra amb Firefox

Firefox, navegador web de programari lliure.

OpenOffice, una suite ofimàtica molt completa i potent, amb poc que envejar a altres alternatives comercials, i capaç de llegir i editar fitxers creats amb altres aplicacions.

Rythmbox, reproductor de música i gestor de col.leccions d'arxius musicals

Rythmbox, reproductor de música i gestor de col.leccions d'arxius musicals amb moltes posibilitats. Amb els còdecs apropiats (preinstalats a moltes distros) no té cap problema per reproduïr pràcticament qualsevol format d'arxiu.

Totem, reproductor multimèdia

Reproductor multimèdia Totem, per a veure películes en arxius .avi, .wmv, etc. També és capaç de reproduïr DVDs comercials (instalant els "paquets" apropiats, ja en parlarem en el seu moment) i arxius d'audio.

 Apa, i això és tot de moment. No sembla gaire complicat, oi? A la propera entrega, més.


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • digg
technorati tags: , , ,