LA BICI DE L'ALBERT

L'Aleixar i Mas de Borbó

Divendres Sant. Dia d'abstinència. Bon dia per anar a patir per les muntanyes de l'Aleixar. El coll que porta fins al Mas de Borbó és bastant pesadot, i més, si l'has de pujar després d'un bon esmorzar a la piscina de l'Aleixar.

El pas per les Borges del Camp.

I després d'esmorzar comença la pujada.

L'alzina del Mas del Garrut. No és tant maca com la del Mas de Borbó però aquesta la pots veure, l'altra no.

I després de les pujades (normalment) arriben les baixades. La del senderó del Salt és ràpida, espectacular i divertida.

Clica per veure el vídeo.

I passat Montbrió ens vam equivocar de riera i justament ens vam posar en la que baixa tota la merda del poble. Pudenta, infecciosa i impracticable.

Altimetria de la sortida.

La Torre de Fontaubella passant pel Coll del Guix

Atenció que ja fem sortides de més de 65 km amb dos colls de muntanya i com si res. Olé !

Sortida de poqueta gent. Començavem pujant en direcció a Colldejou per desviar-nos abans d'arribar al poble per una pista molt dura que ens portaria al Coll del Guix.

Les rampes cada cop eren més dures i més pedregoses.

Meravellosa vista amb el poble de Colldejou al fons. (el veieu ?)

i després del llarg descens en direcció a la Torre de Fontaubella hem hagut de preguntar a dins el poble on tenien el bar. Curiosa manera d'amagar els bars...

Després del mini esmorzar ens tocava pujar el Coll Roig, que està ple d'estelles de llenya.

En aquest coll hi ha alguns forns de calç. Curiós !

Tot ple de llenya estellada.

Clica aquí si vols veure el track.

de SANT BARTOMEU al PANTÀ de RIUDECANYES

Sona el despertador a les 7:20 i em vesteixo decidit a agafar la bici. Tinc ganes. Al sortir per la porta noto que cauen quatre gotes i ja m'arriba el primer Whatsapp: "que plou, que no sortim". Però em quedo valorant la possibilitat d'arrencar jo sol i intentar aprofitar el matí.

Començo a pujar per la riera d'Alforja i a l'alçada de Vinyols apareix el Jaume que havia fet el mateix pensament que jo.

Ens dirigim cap a la riera de Riudecanyes i ens trobem amb la primera sorpresa del matí. Baixa molta aigua i amb bastanta força. Busquem un lloc adequat per travessar-la. Més amunt: no. Més avall: tampoc. Reculem i canviem els plans per anar cap a Botarell i anar a descobrir l'Ermita de Sant Bartomeu.

Ens costa Déu i ajuda trovar-la però a base d'insistir aconseguim arribar-hi.

Només queden tres parets de la planta rectangular. Està en runes des del 1840 aproximadament, des de la primera guerra Carlina.

I des d'allí agafem la pujada del Completo per anar fins al pantà de Riudecanyes, que oh! sorpresa s'està sobreixint. Espectacular!.

29 vs 26

Des de fa un temps que tots ens hem fet la pregunta: amb quina bici aniré millor? amb la de 29? o amb la de 26? ... i encara més... o amb la de 27,5?

 Doncs una resposta interessant és la que escriu en el seu bloc l'Enric Martorell del BTTPrades :

<< 

- Planejant pista bona: un cop la bici està en velocitat bona pots anar molt ràpid, sense notar gairebé els forats que hi puguin haver a la pista ni els rocs!!! molt còmoda!!

- Planejant pista trencada (amb rocs i pedra solta): en les zones més trencades, amb molts rocs passes per damunt com si no existissin!! això si, sempre que la bici estigui a una velocitat bona... si pares o disminueixes molt la velocitat, costa una mica més accelerar-la, però és poca cosa negativa el que notes en pla...

- Pujant pista: quan la inclinació no és molt bèstia, igual que una 26, no he notat masses diferències... quan la pujada és fa més dura, potser si que s'ha d'estar una mica més en forma per fer-la pujar bé... però com en les zones planes, un cop està arrencada i a una velocitat una mica per sobre dels 10km/h, doncs puja prou bé!!

- Pujant pista o senderó trencat (amb rocs i pedra solta): molta diferència respecte una 26, no et traves a cap pedra, puja per gairebé tots els llocs, això si, l'has de portar amb energia i aprofitant la velocitat que portes en tot moment (és aquí on hi ha la importància de portar unes bones rodes i lleugeres!!)

- Pujant senderó: en trams amb molta pujada i en corbes, doncs potser és on es nota més que portes una 29er, potser si que costa una mica més traçar la corba (sempre anant lent), si la pots fer a una velocitat considerable, doncs la cosa canvia i pots traçar igualment bé...

- Baixant pista: molta més seguretat i comoditat respecte una 26, amb més aderhència a les corbes i amb una potència de frenada molt superior.

- Baixant pista trencada (amb rocs i pedra solta): més seguretat també i sense necessitat de sempre anant a buscar la millor traçada! s'absorbeixen molt més les roques, les arrels, les aigüeres, escòrregs... és gairebé com anar amb una doble!!!

- Baixant senderó: en trams ràpids aprofitant l'inèrcia molt bé, ara bé, en trams més "ratoners" on no pots mantenir una velocitat elevada, potser es nota més la dificultat al realitzar la traçada...

- Baixant trialera: és on he notat més la diferència respecte una 26!!! en trams amb escalons, rocs grans, tallats... pots passar com si no hi hagués gairebé res!!! a molta més velocitat i amb una seguretat que em recorda una mica la manera de baixar quan anava amb moto!! només cal llençar-te i avall!!!!

- Terreny enfangat: el dissabte al sortir pel poble, vaig poder provar la bici en zones argiloses amb molt de fang, en aquestes zones, crec que no va massa bé, ja que s'enganxava molt i anava com a molt pesat... al no poder agafar velocitat... això si, en zones de baixada ràpida bé...

Des del meu punt de vista, i encara amb molts pocs quilòmetres entre cames sobre una 29er (només amb dues sortides), crec que són bicis on l'exigència (física) pujant és superior, sempre has d'anar un punt per damunt que amb un 26 per mantenir-la a una bona velocitat, així per aquella gent que vagi una mica justa de forma física no la recomano pas!!!.... ara bé, per aquells que tinguin un punt més, potser val la pena... tot i que cada conducció és un món... pel que fa baixant, doncs et dóna una sensació de molta és seguretat i pots baixar per on vulguis!!! 

 >>

PUIGCERVER - SENDER LES OLLES DEL PO

Avui hem fet una ruta típica. Pujar a Puigcerver per la Creu de Formatge.

El Pericaldo encapçalant el grup en un descens.

I arribant a la Creu de Formatge. Pujar a Puigcerver per aquesta pista és més llarg, més dur, més pesat però la fama la té l'altra pista.

El Xavi que avui anava molt negre i gairebé no es veu.

Al bar de l'ermita hem coincidit amb un grup de Reus i amb un munt de Pinyonaires. S'ha de dir que els nous ermitanyus són més amables i més nets que els anteriors. Això promet !!

Per fer el descens hem entrat al senderó de les Olles del Po (Sr. Barber) i és divertit i ràpid. Molt recomanable.

Ah!, avui també ha vingut el Manolo.

ERMITA SANT PERE I TUNEL DE L'INFERN

Sortim dissabte perque el diumenge tenim calçotada i no es pot ser a tot arreu.

Ens dirigim cap a la Selva per pujar a l'ermita de St. Pere, però per una vessant nova que ha resultat més agradable que la que sempre feiem.

El Xavi gairebé coronant l'ascensió a Sant Pere.

I havent fet el cim.

La baixada l'hem fet per un senderó pedregós i no gaire agradable per ciclar.

Després d'esmorzar (i no sé com ens hem deixat convèncer) el Manolo ens ha fet de guia i sortim de la Selva en direcció l'aeroport de Reus. Havíem de baixar pel camí del Bartra, i al final ens hem posat pel camí de la Llebreta. ERROR !!!!

Mentre el Pere buscava en el GPS alguna indicació adequada al Manolo li semblava que el camí de la Llebreta era la millor opció. Poc ens podíem pensar que ens fotríem a la boca del llop.

Ens ha tocat travessar un túnel de més d'1,5 km de llarg amb l'única il·luminació que portàvem: el mòbil del Pere. Quina por !!  (Acabo de medir la distància del túnel amb el track del GPS i eren 830 m. Però collons quina por !!)

Per acabar sortint en mig de la riera i havent d'escalar un marge per trobar els carrers asfaltats del polígon industrial de Constantí.

Finalment hem trobat el camí adequat i per la vora de l'aeroport de Reus hem fet cap al Pi de Bofarull.

 En total ens han sortit 63 km i un track per esborrar.