LA BICI DE L'ALBERT

TERRA ALTA

Aquest diumenge 25 ens en vam anar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora cap a la Terra Alta. Fins a Vilalba dels Arcs amb els cotxes i allí vam fer un recorregut d'uns cinquanta quilòmetres guiats pels sherpes de la terra, la gent de Bici-ats.

Després de baixar un senderó bastant brut de vegetació ens va tocar esperar a la resta del grup que s'havien perdut en algun indret del bosc.

Va ser un recorregut trenca-cames, pujades no gaire pronunciades i no gaire llargues i les baixades bastant brutes i no gaire llargues.

Li he pogut fer una foto al Barber. Però no és que estigui més fort que ell, ha sigut gràcies a que ell fa les pujades dues o tres vegades, així fa fotos a tothom.

Després de la pujada ens asseiem a terra per esmorzar un bon sortit de barretes, fruits secs, pomes, etc.

El senderó que ens portava fins al pantà de Ribaroja era una mica fotudet. Estret, pedregós i amb el perill de relliscar muntanya avall. Feia una mica de yú-yu.

Tot i que aquesta zona de la muntanya s'havia cremat fa uns anys, ara ja hi havia molt pins joves atapeïts que fa pensar que d'aquí uns anys serà una muntanya frondosa (si no es torna a cremar).

En aquesta zona vaig veure un cérvol jovenet que em va passar pel davant, però no ho puc explicar a ningú perquè en aquell moment anava sol. Ni els del davant ni els del meu darrere el van veure, així que ningú ho pot confirmar.

Curiosament el club de la Fatarella, que també ens acompanyaven un parell dels seus membres, es diuen igual que el grup de noies de Cambrils. Quina casualitat !

Si surts de nit, no surts en bici

Dissabte a la nit tenia festa grossa. Sopar d'aniversari, molt romàntic i després disco-bar amb música dels anys 80 de La Cage. Sempre és una deliciosa nostalgia escoltar i ballar les cançons que ens van fer fer el ruc a altes hores de la nit.

VENT DE CARA

Avui s'havia d'anar a l'Ametlla passant pel Coll de Gavadà però el Tomàs Molina ha decidit que faria molt de vent i hem hagut de canviar els plans.

Sortíem amb les bicis de carretera i hem pujat fins a Vilanova d'Escornalbou per després decantar cap Riudecanyes i així acabar fent cap al Cunirri de Duesaigües.

No hem fet gaires quilòmetres però el vent era molt emprenyador i ens ha fet agafar gana. Així que avui no hem menjat el típic bocata de truita cargolada. Avui ens hem permès el luxe de fer plat. Llonganissa, ou, carxofa, tomàquet i patates fregides.

Després d'aquest copiós esmorzar només ens quedava anar de cara avall i amb el vent a favor fins a Cambrils. 

CALÇOTADA 2012

Avui tocava calçotada, però no oblidem les bicis, aquesta és un exemplar dels anys 50. Està rovellada, però funciona.