LA BICI DE L'ALBERT

PLATJA DEL TORN

Avui tocava participar a la Crono de la Platja del Torn, organitzada per la Penya de l'Hospitalet. És una pujada de 1,5 qm amb un desnivell del 10%. Sembla que en ple esforç t'hagi de sortir el cor per la boca.

Abans de la prova, tres dels participants fent els adequats exercicis de calentament.

Molta concentració. El Quico està a punt per patir una estona.

L'Alfred ja arriba, però no ha pogut posar el "platillo".

El Manolo aconsegueix fer el cim amb la BTT

I ara ve el millor de la jornada: l'esmorzar a la Planeta de l'Ivan, cuinat per la penya de la misèria, amb els millors fesols de la comarca, llonganissa, bacó, tomaquet fregit, mandarines i music.

De tornada cap a casa, amb la panxa plena, no hem pogut passar dels 35 qm/hora. Un desastre ! 

TEIXETA 2011

Diumenge 16 d'octubre. 09:30 hores del matí. Sota el pont de la via de Duesaigües. 3, 2 ,1... zero. I el Manolo surt disparat per iniciar la crono-escalada al coll de la Teixeta.

El Jordi d'Abu-Dhabi també va participar (amb molt bon temps, per cert).

Sort en tenim del Gerard i el seu portatil, que ens ofereix la classificació instantania. Com a la fórmula 1.

I els temps de quasi tots naltros apareixen en la foto següent. Només hi falta el Ricard que aquest any participava en la categoria èlit.

Fem carretera, que s'acosta la Crono de la Teixeta

Avui hem sortit amb la bici de carretera, per preparar el cos i les cames per la crono de la setmana vinent.

Havíem d'anar a Poboleda, pujant el coll d'Alforja, però quan erem a Alforja hem decidit per unanimitat canviar la ruta i anar fins a la Selva. Per la carretera del coll de la Batalla que hi ha unes rampes del 11%, per sort naltros les hem fet de baixada.

El bocata de truita del bar de la Selva media uns 50 cm. Impressionant. I la camarera morena, també. Impressionant.

Per cert, avui el Jordi s'estrenava amb la de carretera i ni més ni menys que ho ha fet amb una Cycles Gitane (d'uns 30 anys), i ha comprovat que els frens no són de disc.

I jo avui he anat per terra. Per primer cop a la meva vida he picat a l'asfalt amb el casc i no m'ha fet massa gràcia. No m'he fet res, només un esquinç al turmell i vaig coix.

La Carabassa, per davant i per darrere

Vam tornar a anar a Pratdip, i vam tornar a pujar el coll de la Carabassa.

Però a la pujada del coll en vam perdre un, el Xavi no portava prou aire a les rodes i davant del dubte va decidir girar cua. Però sense avisar, sense trucar, sense fer senyals amb bengales. Vaja que després d'esmorzar encara el buscavem per aquestes muntanyes.

I mentrestant, jo m'esperava en un revolt per filmar el descens. No va passar ningú i el video va quedar una mica avorridet.

Després d'esmorzar van tornar a pujar el coll de la Carabassa, aquest cop per la vertent nord. I com que s'havia fet tard agafavem la via rapida per tornar cap a casa.

Observeu la roda del Jordi i veureu com està feta un vuit. Baixant per una pista pedregosa es va fotre de cap i va deixar la roda botaruda.