Via verda i familiar
26 Set 2011Ahir erem a Arnes. Quatre famílies del cole que dormiem als bungalows del camping Els Ports d'Arnes. Una meravella.
Ens disposavem a fer uns 30 quilòmetres de via verda. Des d'Arnes fins al Pinell de Brai. Un repte, perque portavem nens i nenes petits que ben just sabien pedalejar.
La gràcia d'aquesta via verda és la gran quantitat de túnels que s'han de travessar. Però s'ha de dir que el sistema d'il·luminació funciona a la perfecció, i gairebé no calia la llanterna de la bici.
La quantitat de gent que ens hi vam trobar era impressionant. Grupets de totes les mides, i fins i tot al Pericaldo amb la colla de Vinyols.
La parada per esmorzar "barretes" i bocatets era obligatòria.
I quan ja començavem a notar el cansament arribavem a l'estació (abandonada) de Pinell de Brai. Final de trajecte.
I per als petitons i veritables herois del dia, una merescuda medalla que la Marta es va currar la nit abans de marxar, i també es va currar un coc amb pipetes de xocolata, mmmm....
Preparant la Teixeta
20 Set 2011Diumenge 18 i com que només queda una setmana per la Crono BTT a la Teixeta hem anat a inspeccionar el terreny. Ha quedat clar que fa pujada, i que diumenge que ve patirem.
A la sortida erem 15 ciclistes. Rècord de participació.
Aquesta font de l'Argentera és un parador obligat per afrontar la pujada amb reserves.
La pujada és pedregosa i dura, i el descens es fa per un senderó estret, ràpid i divertit.
11-S a l'Aleixar
11 Set 2011El dia de la Diada Nacional de Catalunya anem a l'Aleixar per descobrir una alzina monumental, però no la podem veure per culpa d'uns romanesos. Casun !!
Però a la piscina de l'Aleixar s'hi esmorza super-bé.
I perque es noti que avui és l'onze de setembre el Joan porta el maillot de la selecció nacional catalana.
A MARÇÀ AMB LA DE CARRETERA
5 Set 2011Després de no sé quants mesos sense agafar la bici de carretera, aquest diumenge la vam agafar per anar a Marçà.
Hem sigut quatre gats. Sembla que la BTT té més tirada.
La pujada de la Teixeta és super-coneguda per naltros, però cada cop que la pujo em destrossa. Hi va haver batalla entre el Ricard, el David i el Manolo, que els hi portava avantatge.
I després d'esmorzar encara quedava bastanta botifarra, la pujada des de Marçà fins al coll de Colldejou també s'enganxa bastant, i en aquella hora ja feia molta calor.
