LA BICI DE L'ALBERT

A Pratdip plou

De bon matí feia bon temps, però la cosa es va anar emmerdant, mentre esmorzavem al bar de Pratdip va fotre un ram de "padreyseñormio".

I després d'esmorzar volíem pujar la Carabassa, però la pluja ens va acollonir i vam tornar directes pels Huertos de Miami. Tampoc podiem fer tard a casa que ens esperaven per recollir les mones.

El que va quedar molt clar és que el més fort de la colla, el que està més en forma, és el Ricky, que el 9è lloc no es fa cada dia.

Bassa del gos i Pantà de Riudecanyes

Tot i ser diumenge de rams aconseguim sortir un bon grupet de bikers. Passem per Botarell i enfilem la pujada fins a la Bassa del Gos.

Des d'allí, per anar cap al pantà de Riudecanyes ens toca passar per l'urbanització Mont-Clar, que té uns carrers molt empinats.

Però com sempre, després de pujar toca baixar. Agafem una baixada bonica que ens porta fins a la mateixa presa del pantà (que està a tope d'aigua -un espectacle-)

I com que ja fa caloreta i a les terrasses del bars s'hi està millor que a dintre, ens vam asseure al sol a cruspir-nos un bon bocata de truita.

Apa doncs, bona setmana santa. 

Baixar i baixar i baixar

Aneu amb compte que mareja...

Sarralenca 2011

Aquest és l'article número 90 d'aquest bloc, i precisament avui fa dos anys de la seva inauguració (caram, caram...)

Avui hem fet la Sarralenca, marxa organitzada pels mateixos que La Pica, i això és sinònim de molta participació. Deviem ser més de 500 inscrits i inscrites.

A les vuit del matí ja erem a Sarral gràcies al patrocinador del servei de transport RIBA SARRÀ.

I una hora i mitja més tard ja estavem a punt per prendre la sortida. Els instants previs sempre són de màxima concentració i nervis.

El recorregut era prou encertat. Pujades, però amb alguns "descansillos" i una última baixada ràpida i divertida per un corriol travessant un pinar.

L'organització ha disposat 3 avituallaments amb beguda, síndria, avellanes i alguna cosa més. La veritat és que no era gaire necessari parar a menjar perque només feiem 28 qm. Però quan veus la paradeta que tenen muntada t'hi atures instintivament.

Hem anat una mica desperdigats, vull dir que el Pere i el Ricard anaven per davant, mon pare i jo més endarrere i finalment el Manolo, però que quan ell ha entrat encara faltaven 150 ciclistes per arribar, és a dir, que no era l'ultim ni molt menys. 

Només quedava carregar les bicis a la furgo i tornar cap a casa.

D'Escornalbou a l'Argentera per la trialera.

Vam pujar al Castell d'Escornalbou pel camí de ca l'Amadeu, que és costarut com una mala cosa.

Des del mateix parquing del Castell arrenca una trialera que estava molt humida, plena de rocs i arrels i alguna caiguda hi va haver.

Baixant arribes a l'Argentera i des d'allí al Cunirri ja queda molt poquet.

Ha sigut el diumenge que més ciclistes hem trobat. Al Cunirri hi devia haver més de 35 ciclistes amb gana. Es nota que ja fa bon temps...

Passant per la carreterona del pantà vam observar que està ple a tope.

I baixa tanta aigua per les rieres que és una feinada travessar-les.

Ah, per cert, vam fer record de participació en aquesta sortida. Erem 13.