LA BICI DE L'ALBERT

Sant Esteve. Hem xafat glaç.

Sortint de casa el termòmetre marcava 1º positiu. Quin fred !

Hem sortit vuit ciclistes, que ja són colla per les dates que corren. Esmorzar a Riudecanyes, que amb la ventada que feia ens hi ha costat arribar.

Això sí, hem vist un munt de pessebres. El de Riudecanyes, el de cal Ricard i el de ca l'Alfred.

També ens acompanyava el Cris i altres familiars del Manolo.

Tots sabem que el Ricard quan s'hi posa, triomfa, i amb el pessebre també. 

Pessebre

El dissabte es va celebrar l'assemblea general de la Penya, i oh novetat, hi havia un tema important a debatre. S'havia d'escollir un nou disseny del maillot. Es van presentar tres models i es van sotmetre a votació. Va guanyar l'opció continuista. Bé, no era la millor, però no està malament.

I l'endemà diumenge es feia la Plantada del Pessebre al Cim de la Teixeta. Com cada any. Però plovia, així que uns quants hi vam pujar en cotxe.

També van assistir moltes xiquetes que s'han entrenat de valent.

La tradicional olla de grills en el moment de cantar nadales.

Per substituir el pessebre de l'any anterior s'ha de fer una maniobra arriscada, però el Pere va fer-ho amb seguretat.

També hi havia una gralla.

Els voltors lluiten per la ració de carn. Baldanes i arengades no falten mai.

I per rematar la jornada es va fer una competició de Tir al caganer. El que aconseguia fotre-li la pedra al cul s'emportava un premi. Nostamal. 

Comença a fer fred

Encara sortim a les vuit, i gairebé és fosc, i fot un fred que pela. A mig matí, entre el sol i l'esforç, ja feia un dia molt agradable, però els plans inicials d'anar a Pratdip ja estaven modificats. Hem anat a parar a Riudecanyes passant per Vilanova. No gaire dificultat i no gaires quilòmetres.

L'helicopter ens ha pres aquesta instantània mentre travessàvem els boscos de Vilanova.

Per al cap de setmana vinent tenim l'agenda atapeïda. Dissabte l'assemblea general i diumenge la plantada del pessebre a la Teixeta. Tant una cosa com l'altra acompanyades de sopar i esmorzar, això que no falti.

A Vinyols, de tres en tres

Es van disputar els tradicionals trios de Vinyols, cursa ciclista per grups de tres on es tracta de rellevar compenetradament per assolir velocitats constants més elevades del que podries aconseguir si anessis sol.

Jo vaig fer la cursa amb el meu germà i el meu pare, i com que ja ens coneixem, vam rodar bastant compenetrats. Però se'ns va escapar la victòria. Sembla que el Barber també se sap compenetrar amb els seus companys de trio.

El que es veu tant borrós és el Jordi (és que anava llescat!)