LA BICI DE L'ALBERT

Diumenge sense bici

Com que avui no he sortit en bici, penjo una baixada xulíssima.

Si t'hi fixes bé m'assemblo al que va tercer.

Pica aquí per veure un vídeo espectacular 

Què sóc ?

Doncs ara resulta que ja no està clar que els gèneres es limitin a femení i masculí. Segons les autoritats britàniques també hem de parlar del gènere neutre.

És curiós que una persona tingui tants dubtes mentals que no sigui capaç de determinar si és home o dòna. Ja m'esgarrifo de pensar quan al protagonista de la història li van demanar que es decidís per estudiar una carrera de ciències o de lletres, o bé, per apuntar-se a un grup escolta o a l'esbart dansaire del seu poble, o que triés entre anar de vacances amb avió o amb vaixell. I per menjar què li deu agradar més? la carn o el peix?

Ai mare, quina poca decisió... ara que els metges i els jutges tampoc no li han ajudat gaire a aclarir qui és aquesta pobre persona (o tampoc és persona?).

Ryanair

És una passada això de poder anar a una ciutat llunyana per un mòdic preu. Si tens un cap de setmana disponible no hi ha res millor que agafar l'avió i anar a coneixer món.

Aquest cap de setmana passat ho hem fet, i sense nens. Oh ! quina pau, quin relax, quines caminades pel casc històric de Sevilla, quines tapes, quins vinets, quin gasto, quins nervis a l'avió, quina il·lusió de tornar a casa i veure als dos petardos.

Cap de setmana de calçots

Mira que la temporada de calçots ja està gairebé acabada, i jo encara no els havia tastat.

Vols caldo? Doncs té, dues tasses.

Vam tenir calçotada el dissabte i el diumenge. Un abús per l'estómac, però no podem perdre els bons costums gastronòmics. Val a dir que d'aquesta manera sempre acabes fent comparacions: que la salsa del dissabte estava avinagrada, que els calçots de diumenge estaven crus, però la companyia en qualsevol cas era esplèndida.

Això sí, el diumenge no em vaig perdre la sortida en bici de carretera fins a l'Ametlla. Havíem de passar per Vandellòs i coll de Gavadà, però vam desistir al comprovar la ventada que feia. Passant per la carretera vella de l'Almadrava també disfrutes, i no pateixes tant.

Entrenament d'entre setmana

Avui he començat el programa d'entrenament setmanal que inclou unes dues hores de bici de carretera els dimecres. Alguna cosa havia de fer. No pot ser que quan arribo a un repetxó (per petit que sigui) faci figa tant escandalosament.

Així que des d'ara mateix, cada dimecres (si no falla res) faré uns 35-40 qm en carretera.  

Sorra per tot arreu

 Mira que arriba a ser incòmode la sorra de la platja.  És de les coses que quan s'enganxa a la pell no et permet estar tranquil, però si tens la desgràcia que se t'hagi posat a dins el banyador o biquini llavors ja l'has cagat. No puc parlar de la nosa que deu fer a dins del floricol de les paies, que m'imagino que deu tocar la pera bastant, però on emprenya molt és a sota de la bossa dels ous.

Notar aquell rasca-rasca constant, que t'irrita la fina pell de l'escrot, i que per més que rasquis no marxen tots els granets de sorra, és insofrible. Sempre en queden. I si vols solucionar-ho anant a la dutxa de la mateixa platja, només aconsegueixes fer el penes obrint el banyador i que la gent es pensi que vols refrescar-te l'amic amb un bany d'aigua freda. Encara és pitjor si a sota la dutxa de la platja et passes la mà per dins del banyador per treure la sorra, perquè llavors sí que et miren amb cara d'esgarrifades (si, si, sobretot elles) i pensant el pitjor.

Visca les piscines amb gespa ... artificial. 

La Selva

Les anades a la Selva del camp es caracteritzen perque et cauen els 50 i pico quilòmetres. Tot i que són planers s'ha de dir que arribem a casa amb el cul estovat.

20100307vid.mp4      (només dura 7 segons)

Visca la bici !

Vídeo interessant d'un programa de TV3 que explica les meravelles de la bicicleta.

 http://www.tv3.cat/videos/2729530

JA COMENÇA A FER BON TEMPS

Encara sortim a les 08:30 però ni fa fred ni tenim son.

Hem anat pel pantà de Riudecanyes (població que el 28-F celebrava els comicis per l'autodeterminació catalana) fins a Duesaigües. Esmorzar de rigor al Cunirri passant per davant d'una trentena de caçadors que debatien com col·locar-se estratègicament per capturar alguns senglars. Jo pensava que la cacera ja s'havia acabat feia quinze dies, però sembla que per al senglar donen més dies de marge.