LA BICI DE L'ALBERT

SANTA MARINA ÉS UN PARADÍS

Diumenge vam anar a Sta. Marina. Jo feia més d'un mes que no sortia i les cames m'ho confirmaven durant la tarda amb un cansament considerable.

FESTA DE LA BICICLETA - EIXAMPLE 2009

Com cada any, el diumenge abans de St. Joan es fa la bicicletada i en els últims anys l'èxit de participació arriba fins als 900 ciclistes. Hi ha de tot, nens, nenes, grans, vells, forts, fluixos, andròmines, etc.

Vam fer gairebé tot el circuit i l'endemà no teniem agulletes: sóm els millors.

VOTAR EN BLANC

Ja fa molt temps que sóc un defensor del vot en blanc motivat per la manca de propostes atractives dins el panorama polític municipal, català, espanyol o europeu.

En aquestes últimes eleccions europees havia llegit o sentit diferents alternatives o consells, fins i tot una noia va demanar des de les Cartes al Director d'un diari català que es votés al Pep Guardiola, que encara que no figurés en cap llista electoral es mereixia que el votessim com a persona, com a català i com a gestor d'equips humans. Altres propostes eren les típiques de sempre: vots en blanc o vots nuls.

Però resulta que en aquesta ocasió n'hi va haver una de sorprenent. La vaig llegir el dimarts 9 de juny en El Punt i el titular era: "EL VOT NUL GUANYA LES ELECCIONS A FLIX". El vot nul va representar el 36,2% dels vots amb 571 paperetes, per davant del PSC només amb 393, o de CiU amb 219. És a dir, una clara victòria de la nul·litat.

Això va ser possible per la campanya duta a terme per l'assemblea de treballadors d'Ercros que van demanar als ciutadans de Flix que votessin amb la papereta "No als acomiadaments". Sigui per la crisi que tot ho atrapa, sigui per les eleccions europees que a ningú enganxen o sigui per la solidaritat (evident) envers als que han perdut o poden perdre la feina, el cert és que va ser tot un èxit que mai es veurà reflectit en els escons del parlament europeu. Una llàstima!!

Jo sempre he desitjat que el meu vot en blanc, i el de tants altres tingués la seva representació en forma d'escó buit en els diferents parlaments, però la nostra democràcia (encara) no ho permet.