LA BICI DE L'ALBERT

TARRACO VIVA

Si és que no cal anar a Roma. A Tarragona s'ho estan currant molt bé per fer arribar a tothom la imatge de ciutat eterna, i durant la Tàrraco Viva és quan millor es pot veure.

Dissabte vam veure l'espectacle de legionaris (dels destacaments germànics) desfilant a peu i a cavall. Interessant, interessant! 

CHAMPIONS A ROMA

És impossible ignorar que avui és el gran partit del Barça amb el Manchester. Per ràdio, tele i diaris ja fa dies que només es parla d'això. Ja n'estic saturat.

Però vull que guanyi el Barça! Dos gols de Messi i un de l'Eto'o. Visca, visca i visca.

Esmorzar al CUNIRRI

Es tractava d'anar fins al Cunirri de Duesaigües a esmorzar. Però per acabar de suar la samarreta abans d'entrar al bar ens hem enfilat pel camí del camp de futbol de Duesaigües fins a dalt de la Teixeta. No l'hem pogut completar perquè la pluja ens ha fet la guitza.

Després d'esmorzar i ja de cara a Cambrils ens hem trobat un senyor que ens explicava la seva afició a col·leccionar monedes antigues (jo pensava, deu tenir quatre duros amb la cara de Franco) i ens ha deixat a tots bocabadats quan s'ha tret de la cartera una moneda acunyada a Lleida, a l'època dels íbers, fa uns 2.200 anys. Era petita com un cèntim d'euro, color plom i amb un bust en un costat i unes lletres en l'altre. Una passada !!

Declaració de l'IRPF

Em va sorprendre molt quan vaig treure de la bústia el Borrador de la Renda de l'Oriol. Ell només té 5 anys i ja el fan declarar, pobrissó.

Li tornen els interessos retinguts de la seva llibreta (més faltaria), però és curiós que vagi a nom d'ell i en el lloc on s'ha de signar no hi posa que signi el pare o tutor, sino el Declarant, és a dir ell. Em vaig sentir una mica desplaçat al veure que (al menys per Hisenda) al meu fill ja ni li faig falta.

Val a dir, que la vaig confirmar i al cap de 4 o 5 dies ja tenia l'ingrés en el SEU compte.

CAPAFONTS-CAPAFONTS

Diumenge va ser dur, molt dur. No tant pels quilòmetres, que n'eren més de 50, sino per les dures rampes. Realment, quan et canses pujant, també et canses baixant. Vas tant baldat que les cames et fan figa de cara amunt i, per no ser menys, els braços també fallen en els descensos.

Però va ser bonica, dura i bonica. D'allò que en diem: muntainbike de veritat.

Més o menys la ruta va ser: Mont-ral, Farena, Capafonts, Prades, La Febró i Mon-ral de nou.

COLLDEJOU pel camí dels pedrots

Diumenge passat anavem a Colldejou passant per la pista que va des del camí asfaltat del Castell d'Escornalbou fins al mateix poble. És una pista infernal, que als de l'enduro els deu encantar però per passar-hi en bici és gairebé impossible. Una pedra impertinent em va fer caure i em vaig emportar un genoll pelat.

Però l'esmorzar ho va arreglar tot: ous, fesols i llonganissa, vi-gasosa, carajillu de maria i xupito d'herbes. Déu n'hi dó!!

Cap a Pratdip

Havíem d'esmorzar a Pratdip, com moltes altres vegades, però aquest cop la ruta va ser diferent. Vam escollir un itinerari farcit de senderons que en aquesta època de l'any es troben en la seva màxima bellesa. Verds, florits i amb el terreny vermellós típic de la zona de Mont-roig. Realment, és un plaer pedalar per la muntanya quan és primavera.

I després l'aniversari del Jaume, que com tots els de la colla, n'ha fet 40.