Primer, després, sempre, CONSTANTÍ !!!!

Aquest text és el fruit de les reflexions del regidor no adscrit de l’Ajuntament de Constantí a la revista Parroquial ANTENA i que degut a l’espai disponible s’hagué de reduir, encara que en tots els casos s’intentà no perdre el sentit de les respostes.  

D'entrada agrair a l'Antena que no limiti la llibertat d'expressió i que em consideri com un més dels partits polítics de la vila. La propaganda i els recursos dels que disposem uns i altres és sensiblement diferent. Uns van al mercat i un dia a l’any reparteixen roses, vermelles clar, uns altres clavells i jo em limito a repartir alfàbregues. Uns abans –sobre tot quan estaven al poder- repartien “La Rosa de Constantí” i a cops ens amenacen en tornar a repartir-la, altres sense tants mitjans ens limitem a escriure al blog i que es reparteixi amb el “pasalo”. És per això que agraeixo a Antena que em deixi participar com a un més, amb igualtat d’espai, amb igualtat d’oportunitats.

Que escrigui a ANTENA, no vol dir que estigui totalment d’acord amb en Pere Dalmau, tenim les nostres discrepàncies i, aprofito per a desitjar-li sort en la seva nova destinació, però –no com el Comissari Polític- passaré de ser el contrincant a passejar-me amb ell. Ni tant ni tant. Tots hem canviat, però el Comissari Politic, el que es va presentar en tres llistes diferents, el que si que va ser un veritable trànsfuga per juntar-se amb un ex-alcalde socialista a canvi de la cartera d’Urbanisme, aquest si que ha canviat. Per parlar de transfugues cal saber d’història, o saber d’alguna cosa,  no només d’aferrar-se a la cadira.      

Les preguntes que el mossèn em fa arribar.

Com valoreu la tasca de la parròquia dins el conjunt del nostre poble?

La tasca que uns i altres fem potser hi ha molta gent que la desconeix, i d'altres vegades el que surt a la llum està esbiaixat, transformat, ha passat pel sedàs ..... d'uns quants que ni fan, ni volen, ni deixen fer.

Quin és el paper que creus que en aquest moment li correspon a la parròquia?

Malgrat que fins fa quatre dies alguns seguien negant la greu crisi, en aquests moments el treball de la parròquia és prou important i sempre al costat dels més desfavorits. Hi ha actuacions que no es poden portar a terme ni des de Ajuntament, ni Consells, ni Diputacions, ... però que algú ha de portar-les a terme, parròquia, associacions de veïns, d’aturats i del  voluntariat en general. En aquests moments existeix una problemàtica greu de crisi que considero hauria de tenir una solució transversal, ni la solució passa per reduir els sous dels funcionaris, ni els dels nostres jubilats, ... ni cortines de fum apujant l'IRPF als que més guanyen (aquests no estan sotmesos a l'IRPF). Ni tres, ni quatre, anem camí dels cinc milions d'aturats i la tasca del voluntariat és necessària o es que esperarem a que Obama ens digui què hem de fer? Sembla ser que si.

Que necessitem solucions? En poso una sobre la taula: Estalviar-nos les forces armades, de què ens serveixen? Què ens aporten? A part de la “indisoluble unidad de España”, res de res. Estalviem-nos-les.

D'Ensenyament/Educació, que si sisena hora, que si autonomia de centres, que si més poder pels directors (que passen a convertir-se en gestors de personal) ... però al nostre institut les esquerdes cada cop són més grosses. Entre assessors, coordinadors i "xupòpteros" també ens podríem estalviar alguns diners, no?

Perquè els mals resultats obtinguts pels alumnes de sisè dels ceips –excuseu-me, hem invertit tant en educació que ara es diuen escoles- catalans suposo que ja no són fruit del pujolisme. Hem suspès, però no dimitirà cap conseller, director general, ...., delegat, inspector, director, coordinadors, tutors, ... si de cas alguns seguiran ascendint, sobretot els amics dels meus amics, aquells de “¿como está lo mio?”

Com ha de ser la relació institucional entre la parròquia i l’Ajuntament?

La relació entre Ajuntament i Parròquia, considerant a aquesta com a una entitat més sense ànim de lucre, ha de ser cordial, de mutu respecte, amb lligams de col·laboració. No m’ompliré la boca com altres de la “separació de poders església-estat”, si mai havíem estat tan amics com ara. Llàstima que sent tant amics, durant vint-i-tres anys de socialisme a Constantí no hagin donat cap solució per la sala parroquial? Com us deia al principi, ni fan, ni volen ni deixen fer, o almenys ho intenten.

Pep Plana

Regidor no adscrit