Primer, després, sempre, CONSTANTÍ !!!!

 ¿ "Cómo está lo mío? Aquesta és una frase molt utilitzada en el mon polític, primer jo, després jo, i si queda res més també per a mi. I no només són les trucades que un pot arribar a rebre, sinó les que els altres també poden rebre d’un.  Cadascú pot tenir un estómac, uns principis, que el fan ser d’una manera o d’una altra, i que potser per entrar en aquest món cal, d’entrada, tenir capacitat de menjar el que calgui, altres ho anomenen tenir una esquena molt ampla, però tot ha de tenir un límit.  

Estava a una reunió d'esports, i arribats a un punt el President del Centre d’Esports Constantí, em comenta “perquè el meu fill juga a la Pobla, que és quelcom que la gent de Constantí no entén”. Fa tres temporades, quan va voler jugar al futbol, primer any d’infantil, a Constantí no hi havia equip, i gràcies a l’empenta de Rodrigo un parell de nois d’aquí van anar cap a la  Pobla. L’any següent el C.E.Constantí ja tenia equip infantil però desconeixíem si l’any vinent en tindríem de cadet. Ara ja ha fet amistats allà, està i vol estar al filial del Nàstic. El futur, ningú l'ha vist.

Considero, i el meu treball va per aquí –que cadascú es miri al mirall i després parli, que pel que he de treballar és pel bé del col·lectiu, del poble, ... que no poso gespa al camp de futbol perquè el meu fill pugui jugar més prop de casa, i no vull fer com feia –o intentava fer- l’exalcalde, que volia fer unes pistes de pàdel només perquè és el joc al que ell juga, o si es portà un conjunt per la festa major només perquè així ho volgué el fill d’una regidora i els seus col·legues. Considero que estaria ratllant la prevaricació, i si així són els veritables socialistes –jo els anomeno socioslistos- prefereixo no ser-ho. Vull les millors instal·lacions per Constantí i pels seus ciutadans, però he d’intentar aconseguir els equipaments que necessita la majoria de la població, i no els que volen els meus amics o la meva família, perquè per això he volgut destinar part del meu temps per als veïns d’aquest poble. Si volés, només, el benestar dels meus, hauria de dedicar-me a altres coses. 

Es va fer tot el possible, i sé que en contra de l’opinió de part de la directiva del C.E.Constantí, per portar el Nàstic a la inauguració del camp de gespa i vull donar  gràcies als que hem van donar suport i als que em van ajudar, especialmenmt al Pepe Luís Martín. Si el Nàstic no havia vingut mai a Constantí considero que fou un dia prou important i que passarà a la història de l’esport local.  

Vaig aprendre de Juan Fariñas “que ni jo dec res, ni ningú em deu res; jo no he de deure res a l’Ajuntament, però l’ajuntament tampoc em deu res a mi”. Vull seguir així, i que duri, no m’agrada fer trucades preguntant jo, ni tampoc rebre les trucades dels que em pregunten “cómo está lo mío?”.  

No vull que em truquin dient-me que la gent que va posar la cara a la candidatura el PSC a les darreres municipals ha de fer els cursos de geriatria del consorci, com ho feu el senyor gerent del consorci, i després tinguin la poca vergonya de dir que no hi pensen treballar, cobrar si; o si la companya d’un dels que em perseguia en manifestació comentava ”jo vull ser del PSC, 15€ de quota i un sou de 1200 al mes durant un any, potser em perseguia perquè se li estava acabant el “xollo”? No vull que em diguin  que la càrrec de confiança, em refereixo a la telefonista, havia de cobrar el mateix que cobrava a Tarragona, FALS –segons comenten des de la seva empresa- la quantitat era molt superior a l'Ajuntament, o sigui li van inflar el sou. Perquè? Per a qui?  

Ah, quan la història parli de trànsfugues de Constantí que es recordi a un senyor que era comunista però se’n va anar –ell i els seus familiars- a un altre partit més comunista, eren els comunistes autèntics; més tard, i sent regidor comunista, se’n va anar a veure l’alcalde socialista de l’època, i li digué que no faria una moció de censura si li oferia ser regidor d’urbanisme i anar a la següent legislatura a les llistes socialistes. Després  d’uns quants anys sent regidor amb PSC, ara és qui es creu que remena les cireres i em temo que serà el proper alcaldable. Ja ho veureu, almenys ho intentarà. 

L’any 1987 vaig presentar-me a les eleccions municipals pel PSUC; hem vaig afiliar al PSC quan Pasqual Maragall afirmà que es presentaria a les eleccions del parlament; el 9 de setembre de 2008 vaig dir que no pensava formar part de l’equip de govern del senyor Ramírez; el 15 següent vaig deixar les meves carteres, QUE NINGÚ ME LES VA PRENDRE, QUE VAIG SER JO QUI N’ESTAVA FINS DALT!!!!;  que aprofitant l’absència de la companya Cristina, la única a la encara anomeno companya, 18 de setembre, em vaig abstenir en una votació i aquesta es perdé, de forma que es va poder comprovar, des de les files socialistes, el que succeiria si no es pactava amb uns o altres; 25 de setembre assemblea, de militants i simpatitzants, del PSC on rebo tota mena de desqualificacions i on dic un cop més que de moment no penso fer moció, que vull que pactin amb uns o altres, ERC i CiU; no cal que comenti la incapacitat manifesta de portar a terme un pacte estable de govern per Constantí i que desembocà en la moció del 17 de desembre. Se m’oblidava, estic esperant impacientment que PSOE i PP em declarin trànsfuga, ho celebraré. 

A data d’avui ni estic afiliat a cap partit, i de moment no ho penso fer, així no cal obeir directrius de partit, ja esta bé que des de Tarragona ens diguin el que hem de fer, a menys que nosaltres responguem “cómo está lo mío?”, oi que m’entenen?

Aquest text és la base sobre el que s'ha desenvolupat el que surt a la revista municipal. Algunes coses hi surten, altres s'han ampliat, alguna ha caigut,... però ja que estava fet i l'espai és gratuït i la vostra paciència infinita, doncs ací el teniu.

Salut !!!!