Primer, després, sempre, CONSTANTÍ !!!!

Recordo aquell antic anunci del Johan Cruyff, “a la vida he tingut dos vicis, fumar i jugar a futbol: el futbol  m’ho ha donat tot a la vida, el tabac, en canvi, quasi me la treu”, un infart, al 1991, féu que s’hagués de plantejar la vida d’una altra manera. Aquest any, el 1991 deixava els terrenys de joc en Julio Alberto Moreno, asturià, que s’inicià a l’Atlético de Madrid fins al 1982 que va fitxar pel FC Barcelona. La vida també l’hi ha donat molts premis, encara que no aconseguí l’èxit total amb el barça ja que participà a la final de la Copa d’Europa de Sevilla de maig de 1986, que es va endur l’Steaua de Bucarest. Al 1992, un any després de la seva retirada dels camps de futbol, el Barça guanyaria la primera Copa d’Europa amb el gol de Koeman.

Després de retirar-se va caure en una verdadera depressió que el va portar al consum de drogues. Ja a finals dels 2000 comença a sortir del túnel donant xerrades als joves i , no tant joves, sobre drogodependència,  i per als fans que va tenir a la seva època de futbolista, de forma s’adonin que no ha estat el millor mirall on veure’s reflexat,

Avui, 30 de març, gràcies a la tasca que porta a terme amb l’Associació de veterans del Barça, el Consell Comarcal del Tarragonès, l’Ajuntament de Constantí i la Penya Barcelonista de Constantí, els nostres joves han tingut l’oportunitat d’assistir a la seva xerrada, realitzar un col·loqui i adonar-se com és d’important enganxar-se a l’esport i enganxar-se a la vida. Tota una lliçó que no han d’oblidar els nostres joves;  a la tarda amb els nois del Centres d’Esports Constantí i ja a la nit a la taula rodona celebrada a la seu de la Penya Barcelonista de Constantí.

El passat 23 de març, l’Ajuntament de Constantí amb el seu alcalde al capdavant va voler rendir homenatge als alevins del Centre d’Esports Constantí que han aconseguit pujar de categoria. Ha estat un acte senzill, però alhora emotiu, que esperem serveixi per encoratjar-los, a ells i als seus pares, per seguir entrenant, competint, guanyant uns dies, altres no, però el més important sabent que cal sacrificar-se, que cal treballar, i que el sacrifici i el treball, més aviat o més tard donen els seus fruits. Aquestos nois, segur que volen arribar a ser com Messi, o com Raúl, ... però segur que també volen ser com el Ton Rivera, el Chichon, el Quico, el Genís o el Pol, ... i això és degut a que les coses s’estan fent bé. La meva més sincera felicitació a  jugadors, familiars, tècnics i directius.     Foto de Diari de Tarragona, 26 març 2008