EPITAFIS
EPITAFIS
Aquí reposen les restes
d’un pobre poeta
que de tan passar gana
es menjà paper i lletra.
-----------------
Davall d’aquesta llosa
hi ha enterrades il·lusions,
esperances, confusions.
Ara hi queda poca cosa.
------------------
Quina pena! Quan dolor!
Tan simpàtic que n’era!
Tan jove i ben plantat!
Quin domini de la moto!
Tants anys de conducció!
Quina velocitat !
Tan bé que coneixia la corba.
Tantes vegades d’haver-hi passat.
Bé, potser agafà obert el revolt...
pot ser duia massa velocitat...
però... si no hagués trobat el cotxe...
------------------
Des de què al món vaig eixir
que m’estàs esperant,
després no em podràs deixondir.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, octubre del 2008
