Calaix de Sastre

                                               EPITAFIS

 

Aquí reposen les restes

d’un pobre poeta

que de tan passar gana

es menjà paper i lletra.

 

              -----------------

 

Davall d’aquesta llosa

hi ha enterrades il·lusions,

esperances, confusions.

Ara hi queda poca cosa.

 

              ------------------

 

Quina pena! Quan dolor!

Tan simpàtic que n’era!

Tan jove i ben plantat!

Quin domini de la moto!

Tants anys de conducció!

Quina velocitat !

Tan bé que coneixia la corba.

Tantes vegades d’haver-hi passat.

Bé, potser agafà obert el revolt...

pot ser duia massa velocitat...

però... si no hagués trobat el cotxe...

 

              ------------------

 

Des de què al món vaig eixir

que m’estàs esperant,

després no em podràs deixondir.

 

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, octubre del 2008

 

 

 

 

 

         MAREGASSA

 

 

Moviments tel·lúrics que mouen

les bases poltronades;

sotragades que remouen

les arrels més aferrades.

 

Rius vermells revoltats

com cavalls  desbocats;

turbulències i contrarietats,

de castells desolats.

 

Neptú, aïrat, ha sacsejat

el món submarí, fen  flotar

brutícia que el temps a apilat.

Conxorxes de fons de mar.

 

Còndors sobrevolen l’espai

boscant engrunes propícies,

volant en cercle, sens desmai,

cercant les últimes notícies.

 

Els tirabecs, pobres innocents

servits en el plat del més afamat,

pagant guerres d’absents

que per cobdícia han armat.

 

Hi ha llops amb pell d’ovella,

bestiar portant el pes sobre l’esquena.

El temps i l’òxid el fer rovella

però la  terra, de llum, no és mai plena

 

Arribarà un dia, que veles al vent,

la vida tingui a tothom content ?

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, octubre del 2008