Calaix de Sastre

Com un infant voldria sentir-me,

lliure de perjudicis, el cor obert,

puresa de ment; o tindre l’encert

de buidors i eixorcs guarir-me.

 

Somriures, escarafalls o rialles

enyorança de suau melangia,

jugar com quan era infant, voldria,

sens paüra de mort, que ens tenalla.

 

Com llastra ens pesa el temps passat,

en l’ànima la buidor del futur,

lliguem somnis entre clar i obscur,

no tinc paraules, mal astruc de fat.

 

                                  

                                   2

 

Cabells blancs tocant el sostre

reflecteixen uns temps passats,

imatges de miralls trencats,

entre l’espai, temps i rostre.

 

Obro la porta, que entri

nova alenada de fe

que em dugui la teva alè,

gentil flor, cambra i atri.

 

Al teu encís jo vull cantar

- gran fatuïtat la meva-.

Si fores la gran hereva

de llums i ombres, o altar,

 

acompanya’m alt el braç

-sortilegi o senyera-

si és aquesta la manera

de trobar-ne un nou traç.

                          Josep M. Barenys i Barenys
 

 

             FÈNIX

Cor esculpit amb maça i burí

cal que moris per tornar a ser infant;

que la nova llum tènue i subtil

et vagi de nou remodelant.

 
Obre la ment a les noves corrents

de fonts diverses, esment jo vull fer

d’en Foix, Vinyoli o d’en Carner

que han estat mestres, grans, competents.

 

Com un infant cor nu, per deixondir

nova paraula, que ompli el pit.

Marbre, per la nova corrent colpit,

sies esponja per tot absorbir.

 

                                    2

 

 Obre flor els pètals del teu cor,

despullat, una a una, de tes fulles,

de sol i llum seran curulles

les veus folles del teu clamor.

 

On hi havia la blancor de la puresa,

els pètals portadors d’un bes de rou,

han carregat el feixuc pes del jou,

tot conservant un to de tendresa.

 

Espolsa la pols de la caminada,

del boirim que tot ho envaeix.

A l’hora, respira com el peix,

que busca glop de nova alenada.

              Josep M. Barenys i Barenys
 

 

A F. GARCÍA  LORCA

 

Pecho de sangre roja,

amapola entre verdes trigales.

Verde, que te quiero verde

gitano de tierra serrana.

Verde, que te quiero verde

lucero de la mañana.

Cinco rosas en el pecho

de sangre escarlata:

Cinco balas asesinas,

decían, para salvar la patria.

Sangre roja en tu pecho,

de albaceteñas navajas.

Verde, que te quiero verde

lucero,

poeta en tierras lejanas.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, març de 2008