Maite Canela

Ara que a l’estiu sembla que els dies s’allarguin i la feina es relaxa retrobo el meu estimat blog i em comprometo a actualitzar-lo més sovint.

 

A més l’ocasió s’ho mereix ja que com a delegada al  11é Congrés del PSC tinc l’obligació moral d’explicar-vos l’experiència viscuda,  especialment als militants i simpatitzants de l’agrupació del Pla.

 

Molts meu aturat per dir-me que quan veieu als mitjans que els socialistes feiem el nostre congrés pensaveu: La Maite Canela de ben segur que belluga per allà¡ Donçs sí i cada cop n’estic més satisfeta de ser del PSC. Com li deia al company Cusidó, aquest son els meus, amb defectes i virtuts, però que carai¡ són els nostres.

 

Del congrés en destacaré tres apartats:  L’ambient general, les persones que més em varen sorprendre i els resultats polítics encara que ho faré amb tres o quatre actualitzacions.

 

Ambient General del Congrés del PSC:

 

Fantàstic, distès, amable, participatiu, engrescat i molt jove. Del PSC he assistit a tres congressos. El de Sitges (com a convidada ja que encara no era militant) que hi vaig anar amb el meu amic Josep M. Comas (Vila-rodona). El record que en tinc fruit de meu poc coneixement del funcionament dels partits polítics es “dels capitans”, en aquell moment en que els mitjans de comunicació així ho expressaven no tenia ni idea del que representava. Recordo l’amabilitat de Raimon Obiols que algú em va presentar, però és

des d’aquell moment que tinc present la figura del Josep Maria Sala un home molt alt, auster, vestit fosc i amb molta dedicació al partit.

 

A l’altre i vaig assistir ja militant  com a delegada ara fa quatre anys, també al Palau de Congressos de Barcelona, i ús puc escriure que aquest últim ha estat força diferent. Primer per la gran participació de joves en aquest darrer. Joves amb moltes ganes i m’han semblat molt preparats. Fa molta il·lusió veure com s’han  trencat barreres que semblaven fa poc insalvables i constatar que tenim un planter ben nodrit. sembla que som el partit amb més incorporacions de joventut.

 

 L’altra diferència que respecte a fa quatre anys és en el tema de la llengua no cal aquella cantarella tan recorreguda de “perdonad peró yo no me expreso muy bien en catalán, así que continuaré hablando en castellano…” que ens posava una mica violents a tots plegats, ho que els ponents tenien que fe un discurs barrejant llengües. Això s’ha acabat, ningú en fa qüestió, tothom té clar qui som i quina es la nostra llengua, respectat els qui amb voluntat s’hi estan incorporant. A més aprofitem l’avantatge dels catalans, la nostra sort i capacitat d’expressar-nos amb varies llengües.         

 

Ens sentim realment molt satisfets i contents per haver aconseguit ser el partit amb més quotes de govern que mai ha tingut cap partit al nostre país, governem a la Generalitat, a tres de les quatre diputacions i als ajuntament més importants de Catalunya i això s’ha de fer notar, no creieu?

 

 

 

(Seguirà)