Pablo

El final del mandat es presenta com un conjunt equilibrat d’accions que acabaran de perfilar el diseny de la Tarragona del futur.

Des del punt de vista econòmic la sortida de la recessió encara no es transforma en creació d’ocupació neta a nivell de l’estat i les finances municipals acumulen el decalatge del diferencial d’ingresos de les empreses: l’Estat ens transferèix menys, la Generalitat ens transfereix menys i nosaltres ens capfiquem en reduir la pressió fiscal, congelar preus publics, taxes e impostos i incrementar bonificacions i facilitats pel compliment de les obligacions fiscals. I tot això invertint mes que mai.

Alguns han criticat el fort esforç inversor i davant 311 milions d’euros contraposen un deficit de dos milions que el 2009 ens ha deixat de despesa corrent. Parlen de “milions de Zapatero caiguts del cel”. D’una banda cal reconeixer que el govern de Zapatero és el primer en treinta anys que ha abocat milions d’euros per inversió directa als ajuntaments. Milions que s’han pagat de forma inmediata a les empreses. D’altra, per agraïts que puguem estar, cal reconeixer que són 38 de 311, osigui que el gruix de l’inversió, dels nous parcs, escales mecaniques, piscines, llars d’infants, llars de jubilats, soterrament de linees d’alta tensió i asfaltats diversos prové del pla financer preparat per aquest govern.

Per primera vegada s’ha elaborat un pla de mandat que inclou els compromisos electorals  barri a barri que s’ha anat executant i que culmina en aquests ultims mesos. El grau d’execució ha arribat a records historics.

La despesa corrent també s’ha ordenat. També aquí calía modificar les prioritats i complir amb compromisos, basicament en seguretad, ensenyament i atenció social. Es cert que s’ha incrementat la despesa de personal amb la contractació d’agents de la guardia urbana. Aquest era un compromis i una prioritat. També te cost pasar de dos llars d’infants  a set o duplicar els programes d’ocupació.

La darrera crisi va portar cinc anys de deficit municipal que van acabar al 1999 (per cert no va ser 1995 l’ultim any amb romanent negatiu). La diferència és que l’inversió va ser minima. La diferència és que el PSC va colaborar des del primer moment i la sortida es va fer amb el suport de tots.

Avui ens diuen que les reserves de vitages han pujat un 30% i la venda d’habitatges al febrer creix un 70%. L’aeroport de Barcelona incrementa la càrrega un 31% i el Port de Tarragona ha crescut un 22% en gener-febrer. Es evident que, poc a poc, estem sortint del tunel i que el 2010 será millor que el 2009.

Tarragona surt molt mes enfortida. Amb mes i millors equipaments, mes servei i atenció als ciutadans. Tarragona està encara mes preparada pels reptes de futur. Hem endegat la transformació i és imparable.