Pablo

El vint i quatre d’octubre, de matinada deixava l’ultima entrada al meu blog. Tothom sap que hores després sobtada i sentidament en Navarro ens deixava.

Em vaig prometre a mi mateix que la següent entrada, que el següent article que escriuria se’l dedicaria. I m ha costat mes d’un mes i mes de dos.

Josep Lluis era molt especial. D’un fi sentit del humor que revelava intel·ligència. Amb una flexibilitat que el va permetre treballar amb gent molt diferent. Amb una capacitat de treball que nomes els mes propers sabien. S’exigia i exigia. No era fàcil, saben molts, treballar per ell. Perquè no era mai treballar pel Navarro, era treballar pel Port o per qualsevol del miler d’entitats acostumades al seu tracte, i al seu suport.

Jo el vaig conèixer fa uns quinze anys, amb el grup de la Societat d’estudis Econòmics liderada pel seu primer president, Jesús Martin. D'ell, d'en Josep Lluis, deien que semblava gallec, responia amb una altra pregunta, no sabies si venia o marxava i si tel trobaves a unes escales dubtaves de si pujava o baixava. Ningú podia dir en quin partit militava, si ho feia en algun. Tan sols una cosa estava clara: era cristià. No ho amagava i en feia proselitisme. Des de la tolerància, des de la comprensió del diferent, des de l’alçada intel·lectual però amb la seva humilitat tant sorprenent.

Va arribar tard a la política, ell que l’havia practicat amb mestria. Donà suport al que seria segon alcalde progressista de la nostra ciutat. I ho va fer amb el seu tarannà, tranquil i conciliador. Pregonant als seus amics de tantes filiacions i parers diferents, els seus motius. Amb senzillesa i convicció. Defensava els seus arguments sense aixecar mai la veu. Jo, que soc cridaner i sovint m’expresso amb vehemència puc donar fe d’alguna diferencia d’opinions que jo debatia acalorat i ell a poc a poc, jo atabalat, ell amb un somriure. 

Pels que quedem sense el seu alè la tristor es torna esperança de retrobar-nos quan Deu vulgui, i , mentre tant lluitar perquè el seu record visqui amb nosaltres encoratjar-nos a ser millors cada dia.