Pablo

Ara que sabem que la façana marítima de Tarragona trobarà sense dubtes una solució de consens, m’agradaria recomanar-vos gaudir des de ja de la façana portuària.

Sabeu que fa més de deu anys que la meva professió em porta cada dia al mar de Tarragona. Amb les seves dificultats el port esportiu a anat trobant el seu espai-esplai, lloc d’esbarjo de joves i grans. Una mirada recurrent dels nostres conciutadans que des de sempre van a tocar ferro i ara s’apropen, dia i nit a la porta de l’horitzó.

L’autoritat portuària ha inaugurat fa unes setmanes el front urbanitzat del Serrallo. A l’oferta gastronòmica de sempre s’ha afegit la possibilitat de caminar pel que segurament és el passeig marítim més llarg de la mediterrània. Un recomano el tram des de l’Església de Sant Pere fins a l’escala reial, després l’interminable dic o, alternativament, el passeig sota el balcó fins al Fortí de Sant Jordi.

I pels amants dels paisatges urbans un últim descobriment : veure com cau el sol sobre el Serrallo al voltant de les nou de la nit des d’una terrassa de Port Tàrraco. Si el cel és clar no ho oblidareu.

Per primera vegada he tingut l’honor durant unes hores de “fer” d’Alcalde de Tarragona. És una sensació poc descriptible, barreja de responsabilitat i sentiment veritable d’estar al servei de tots. Se que es tracta d’una cosa normal i que em veuré moltes vegades on altres regidors s’han vist i es veuran. L’organització de l’Ajuntament funciona engrassada, i a les breus actuacions de representació  que m’han tocat he tingut la col·laboració professional dels funcionaris. Col·laboració que calia, feta amb naturalitat i que és i serà normal per a mi i per a cada un dels nou tinents d’alcalde .

Però aquest cap de setmana ha estat el primer.

Dilluns farà just un mes que vàrem prendre possessió.

Vint-i-set cares il·lusionades prometien o juraven per Tarragona.. Una nova majoria donava suport a un nou Alcalde. Josep Fèlix Ballesteros i Casanova, el pròxim alcalde que s’ha convertit en  l’Alcalde pròxim. Un home al costat de la gent, únicament dedicat al benestar de tots.

Se que m’ha sortit líric, pasto per blocaires d’un i altre signe. Però ho sento de debò, mentre ho escric al balcó de casa meva aquesta tarda de juliol.

L’experiència es poc descriptible. L’entrega de tothom per fer la transició lo més breu possible. La dedicació en cos i anima (“deixant-se la pell” en paraules de la Bego) del govern. Les ganes de participar per millorar de l’oposició. Al menys de molts d’ells. Al menys els que mes conec.

El balanç del primer mes es el de l’inici de la tasca de govern complint els compromisos i amb ganes de complir-los es quatre anys.

Ahir a la tarda la Pobla era tota a l’església. Els que no hi eren físicament ho estaven amb el cor. Un poble al voltant d’una família. Uns familiars i amics per donar suport amb la presencia.

Compartir el dolor és dissipar-lo. Patir junts és patir menys. Es trobar raó on no hi és. Es retrobar-se en els ulls dels que mai no podran entendre el que passa cada dia pel teu cos.

Poc a poc sortirà el sol. Deixeu que vagi entrant. La nit més llarga ja ha acabat. Us teniu tots junts i ens teniu a prop.

Ahir a la tarda, un any després, us vam acompanyar en lo possible.