Ha arribat el temps dels ajusticiats
Tenia un altre text preparat per afegir al meu bloc, però és que avui quan m’he llevat he “despertat” a una nova realitat: avui he vist al meu poble el primer pare noel ajusticiat, si, d’aquells que pengen per les façanes.
He viscut un moment històric. Mai des de la fundació de la població (cap allà el segle XIII) hi havia hagut un fenomen com aquest. La civilització amb tota la seva modernitat i innovació ha arribat a la meva població.
Sabeu, trobo bé que pengin aquests ninots, són un indicador, per a mi és com si diguessin: aquí hi viu l’estultícia personalitzada. Que la gent utilitzi senyals tant visibles em sembla genial, em facilita molt les coses.
Qui s’ha dignat introduir el poble al S.XXI? doncs molt senzill: una parella joves, amb dues criatures petites, que han comprat un dels adossats que una gran promotora va construir malament i vendre escandalosament cars. Que a més van posar el roser tot florit al costat de la porta que va morir al cap de dos dies per manca de rec i es van comprar un cadellet que amb els dies s’ha convertit en una bèstia i es dedica a barallar-se amb els gossos que evidentment també tenen molts dels seus veïns, amb la conseqüent tensió i malestar entre els humans-propietaris.
Si, ja se que puc semblar una mica bèstia, però que voleu que us digui, és tal com ho visc, tal com veig l’evolució social d’un nucli que fins ara érem 35 habitants ancorats en l’edat mitjana. Ah no, no tant, que de llum elèctrica si que en teníem.
Glossari:
estultícia f 1 Qualitat d’estult.
estult –a adj 1 Nici, toix.
nici nícia adj i m i f Neci
neci nècia 1 adj i m i f Que no sap allò que podria saber o allò que hauria de saber.
I ara un dels meus penjats:
