Bonet

Alguns dels meus dibuixants preferits: Jordi Bernet (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bernet_i_Cuss%C3%B3) i Darwyn Cooke (http://en.wikipedia.org/wiki/Darwyn_Cooke). Els ressenyo a través del còmic editat per DC: Solo (http://en.wikipedia.org/wiki/Solo_%28DC_Comics%29). Aquesta és una col·lecció on cada número es dedica a un dibuixant. Al Bernet el vaig descobrir a la revista El Jueves i posteriorment amb Torpedo, un còmic de sèrie negra ben travat. Al Cooke per un traç ‘noir’ que quallava força bé a la mini-sèrie que va fer sobre la Catwoman i posteriorment a la seva pròpia visió de la Golden Age de DC amb la col·lecció The New Frontier, aclamada tant per públic com per crítica.

Hola. La intenció inicial al penjar les fotos a la xarxa era la comoditat de que amics i coneguts poguessin veure-les o quedar-se una còpia sense passar pel procés de: Toni quan ens les ensenyaràs, Toni fes-me una còpia, Toni passem un CD... ja tenim prou feina. Alhora també vull 'mostrar' alguns passatges de la meva vida a través d'aquestes fotografies. Ara bé, cert és que una cosa son fotografies d'esdeveniments públics i altres de privats, i clar, ve quan has de discriminar i posar un forrellat a la porta d'alguns àlbums. A mi no em fa res però vull respectar la intimitat d'alguns amics, encara que siguin pocs els qui els importi això, tenen raó. Així doncs he iniciat el procés d'excloure del gran públic alguns dels àlbums/fotos. Hi podran accedir els amics i coneguts que m'ho sol·licitin, els hi passaré la clau d'accés. Aquest accés no és a tota la galeria sinó a cada àlbum.

Resumint, si voleu accedir a determinades fotos m'envieu un mail i us poso a la llista negra.

A finals de l’any passat vaig veure per la televisió uns quants episodis, aïllats, d’una sèrie d’anime que emetien pel 33. La sèrie es diu ‘Monster’ i és una de les millors sèries de televisió (siguin animades o reals) que he vist mai. Per la manufactura i la història em va encisar. Malauradament degut a l’horari i altres històries no la vaig poder seguir. (Segueix)

És fotut començar a pensar que et sents utilitzat per alguns, que et fan servir pel que interessa, i pel demès et fan sentir un destorb. Atenció, un pot donar molt de si mateix pels demés però, poc o molt, també ha de rebre, sinó, anem malament. Cal posar les cartes sobre la taula i saber a què juguem! N'hi ha molts que demanen la teva atenció, i se la mereixen, per haver de malbaratar-la en interessats desconsiderats.