SOLO-SOLEDAD-SOLITUD o senzillament SÒL-SOLEZA……

SOLO-SOLEDAD-SOLITUD o senzillament SÒL-SOLEZA………..

……….totes aquestes paraules per un mateix concepte?

D’aqui potser la CONFUSIÓ? ……del mot SOL, del concepte SOL!!!!!

Estant en pAU, m’adono,  que en llengua catalana s’utilitza tan per anomenar la FONT de llum, com per anomenar la superficie on caminem, on sembrem les llavors, on construim les nostres casas, com per descriure una “circumstància”, un ESTAT d’ànim.

LA SOLITUD em va ACOMPANYAR en uns moments realment dificils. Estimada “casualitat” en “aquell any 2008” en què els nubols em van tapar el SOL, es con-memorava 100 anys de la publicació de l’obra de Victor Català, no se com s’ho va fer? però em va arribar el magnetisme, la llum, ….devia atraure aquella vibració i l’univers va conspirar

El dia que el vaig tenir a les mans, només mirant la portada i la contraportada vaig saber que tenia que llegir-lo, no en sabia res de la historia, sabia una mica de la trajectoria de l’autora, i el seu tarannà,.

Em sumergi en cos i ànima literalment,  ja que estava escrit en català antic, i tenia que llegir-lo en veu alta perque em sones, o sigui que tots els meus sentits estaven presents.

Va ser una caminada “plegades” la Milà i jo….va ser fantastic!! benvinguda “SOLITUD”!!!

La pujada a la muntantya em va fer entreveure que aquell llibre el va escriure la part divina, la que SAP de la veritat, amb ELL vaig saber de la i-mag-inació, del poder de la natura…..

Vaig sentir l’emoció dels meus primers batecs “interns”

Ara ja no crec en la casualitat de què l’origen d’aquesta bella paraula, d’aquest bell concepte sigui : SOLESA o SOLEA: f,desert, solitud…….

En una publicacio de l’Abadia de Montserrat, “ la biblia del segle xiv. així ho descriu.

Irremediablement remeto a aquelles vivencies, a aquells records intensos i constato el SENTIMENT expresat per la definició que donen de ·desert….espai exent de vegetació i on la SOLEZA s’exten per tot arreu.

SOLEZA es el terme occità amb el que es refereix a “desert”, contigut-continent, es una mirada amb coneixement…

així que la confusió de que SOL/SOLITUD es un concepte trist, penòs!!! ve de tergiversar la mirada, el coneixement.

CaterinaAlbert/Victor Català,  en la seva obra literaria SOLITUD, mostra maravellosament el “viatge” que tota persona fa en busca del seu SER, la seva felicitat…i SOLITUD descriu paisatges, olors, sensacions, emocions, sentiments, amb tal intensitat que et sumergeixen en l’extasi d’un altre mon…..que et porta a la SOLEZA on la llum és arreu, on el SER rep tot el SOL.

Si tu el veus penosament ”sol”, no es real, es la teva “mirada”

Entrada al bloc sobre la mirada bona, la perspectiva.…..bona.

En les Solezes, hi ha dibuixat un paisatge de llums i ombres, de diversitat en les temperatures, en zones seques i humides.

Som co-creadors d’aquests moviments ciclics, de fer apareixe ombres, gaudir de biodiversitat al maxim…..i també de esborrar tota ombra i que aparegui la soleza.

adjuntem annexos interessants: comentari a l’obra SOLITUD i l’ultima entrevista a Caterina Albert: VICTOR CATALA

Gabriel Ferrater, deia de l’obra:

“Pastor i Ànima formen una dualitat irreconciliable i cal optar per un o per l’altre, perquè l’home és aquest impossible equilibri entre contraris. Optar és, però, amputar-se tràgicament una part d’un mateix. Per això, la vida humana és una tragèdia. I la força de Solitud és haver-ho sabut plasmar en la més estricta quotidianitat.”

En pAU i CESCA.