O com descobrir que l’últim dia voldries quedar-te una mica mes.
Ens llevem no massa tard, desprès d’esmorzar tornem a l’habitació, mentre la Carme comença a preparar l’equipatge de tornada vaig a comprar una ampolla d’aigua, al súper descobreixo que tenen la cervesa La Parisienne que m’afanyo a comprar així com una de Còrsega, no tot han de ser souvenirs tòpics, quan tenim la maleta a punt baixem a recepció, torna a haver-hi la noia simpàtica del primer dia, salutacions, s’interessa per la nostra estada i conversa de rigor, ens cobra la taxa turística (ja ens ho va advertir a l’arribada, no volen malentesos), i ens permet guardar la maleta fins que sigui l’hora de marxar.
I ara si, per recomanació de la nostra filla anem a visitar el museu d’Orsay, agafem el metro, el fet que estigui situat a l’altre costat de riu fa l’efecte que sigui massa lluny com per anar a peu i no disposem de massa temps, per sort no trobem cues per entrar, descobrim un concepte de museu en que val tant el contingut com el continent, transformar una antiga estació de tren en un museu, i que quedi bé, deu ser un repte per a qualsevol arquitecte. Un cop dins ens adonem de l’error d’haver deixat per l’últim dia aquesta visita, el museu mereix mes hores de dedicació de les que disposem, seria inútil voler fer un resum de les obres exposades, no sabria per on començar i sobretot no sabria com acabar-lo, comprem quatre records a la corresponent botiga i tornem a l’hotel. A prop tenim una pizzeria, entrem a dinar, en acabar faig un petit extra, demano una copa de conyac amb el cafè, haig de pagar amb targeta, maleit caprici del nen. Entrem a l’hotel i allí ens esperem una mitja hora fins que arriba el taxi que ens durà fins l’aeroport, el xofer no es el mateix que el de l’altre dia però sospito que tampoc es indígena. Complim tots els tràmits de rigor i anem per passar els controls de seguretat, aquest cop, i a causa de un moviment de la Carme considerat sospitós per part del personal de seguretat, fa que l’escorcoll sigui mes estricte, no troben res de sospitós, es clar, i entrem a la terminal disposats a esperar ben be dues hores fins que arribi l’hora d’embarcar. Pugem a l’avió, un model similar al de l’anada, benvinguda per part de la tripulació i a buscar els seients, un cop acomodats entren a l’avió un grup de set o vuit joves francesos disposats a anar de festa a Barcelona, però per si de cas ja la comencen allà mateix; mira, viatjarem distrets; vol sense cap complicació que amb menys de una hora i mitja ens deixa a l’aeroport del Prat. Recollim la maleta i anem a buscar el cotxe, a veure per quant surt la broma del pàrquing, a sortit be però es una despesa mes a afegir al total i ja no ve d’una, viatge plàcid fins a casa, ara toca atresorar els records, un viatge a París es una experiència molt recomanable, ja ho diuen que be val una missa.
Interior del museu d'Orsay