fa temps que no trec res de dins
fa mesos que no em deixo portar
avui, amb el cansament del cap de setmana no em centro en la feina, són les 4.43 i encara no he fet ni 1 hora de profit
he dinat, he dormit, he somiat
avui he pres la penúltima dosis, ahir l’últim litre d’aigua amb àcid
estic cansada moralment, estic feliç per la tonyinada d’ahir
estic trista per anyorança: cada dia que passa en sóc més conscient de la descoberta

et resseguiré les línies amb els dits, et perfilaré les formes amb la pell, m’impregnaré de l’olor del teu plaer amb totes les meves cèl·lules
descobriràs el desig i el plaer en cada poro i en consumiré cada hormona que alliberis per omplir-me a vessar de tu, de vida, d’electricitat, de vibracions

fa una setmana vaig sentir que la glòria existeix; i està…
molt a prop
sentir l’acceptació, la serenitat, la confiança pura, sense fissures, sense filtres, neta, fresca… és una altra dimensió, ara ho he sentit, si, existeix, i sé on és

que sutil i quin abisme més bestia entre una cosa i l’altra: això és el que vull, ja és part de mi, ja sóc jo

agraeixo a la vida aquet regal, agraeixo a la història aqueta meravella de la ciència social

he sentit la plenitud
ho he entès, ho he sentit, gràcies beneit per impregnar-me d’aquesta sensació

ara només cal que t’acceptis a tu mateix i t’atreveixis a despertar

que fina i que meravellosa és aquesta línia: la llum o les tenebres

merci beacoup