Tenint en compte que parlem constantment de les novetats i millores que ens aporta el màrqueting digital i la tecnologia com indica el consultor seo, considerem que és un bon moment per dedicar un post al que avui ens sembla imprescindible ja: Internet. Avui tractem la història d’Internet, començant per tenir en compte que va néixer, al seu moment, com un projecte militar per poder assegurar les comunicacions entre diferents punts d’Estats Units en cas de patir un atac de gran magnitud però, per sort, mai es va arribar a emprar en aquesta situació i avui dia és una eina fonamental per a molts de nosaltres que ha canviat la nostra manera d’actuar, de comunicar-nos i de treballar.
Història d’Internet: ARPAEl 1957 l’URSS va llançar el primer satèl·lit artificial de la història, Sputnik 1, i, en aquest context, s’organitza als Estats Units la Advanced Research Projects Agency (Agència de Projectes per a la Investigació Avançada de Estats Units) coneguda com ARPA i vinculada al Departament de Defensa. Aquesta es va crear com a resposta als desafiaments tecnològics i militars de la llavors URSS i, una dècada més tard, seria considerada l’organització que va assentar els fonaments del que seria conegut com Internet dècades més tard.
Al llarg dels següents anys es van dur a terme grans avanços. El 1962, Paul Baran, investigador del Govern dels Estats Units, va presentar un sistema de comunicacions que, mitjançant computadores connectades a una xarxa descentralitzada, resultava immune a atacs externs. En cas que un o diversos nodes resultessin destruïts, els altres es podien seguir comunicant sense cap problema.
Aquest projecte es basava en el treball de Leonard Kleinrock qui un any abans publicava des del MIT la teoria de commutació de paquets que plantejava la factibilitat d’utilitzar aquesta revolucionària tècnica. Aquesta teoria es basa en que tota la informació que surt d’un dispositiu es trosseja en blocs per a ser transmesa per la xarxa i a aquests blocs se’ls crida paquets.
Es va seguir treballant per establir una xarxa a la qual es pogués accedir des de qualsevol lloc del món, a la qual la van nomenar «xarxa galàctica». El 1965 es va connectar un ordinador TX2 a Massachusetts amb un Q-32 a Califòrnia mitjançant una línia telefònica commutada encara que de baixa velocitat i encara limitada. Va funcionar i permetia llavors treballar de forma connectada però, com és fàcil d’imaginar actualment, el sistema era inadequat.
En els següents anys es continua investigant fins que el 1969 Michel Elie, considerat un dels pioners d’Internet, ingressa a la UCLA (Universitat de Califòrnia a Los Angeles) i s’incorpora a ARPA amb una beca d’investigació. A finals d’aquest any s’aconsegueix connectar l’ordinador de la UCLA amb una altra del SRI (Institut de Recerca de Stanford).
Poc després, ja eren quatre les universitats americanes interconnectades. Aquesta xarxa es va denominar ARPANET i l’objectiu d’aquest desenvolupament era mantenir les comunicacions en cas de guerra davant la situació d’incertesa i temor del moment. Va ser tota una revolució ja que fins llavors només comptaven amb una xarxa centralitzada que es considerava molt insegura en cas de guerra perquè el sistema es podria bloquejar fàcilment.
La xarxa va passar de les agències militars a les universitats i projectes de defensa del país cada vegada amb més força. Els científics la van utilitzar i van desenvolupar per permetre, també, compartir opinions i poder establir col·laboracions en treballs. El 1972 ja integrava 50 universitats i centres de recerca que estaven distribuïts per Estats Units. Un any després, ARPANET ja va establir connexions amb altres països com Anglaterra i Noruega.
Amb l’auge de la comercialització d’ordinadors, el nombre d’ordinadors connectats ser augmentant i a partir dels anys 80 van aparèixer altres xarxes el que, com podem imaginar, va provocar el caos per la gran varietat de formats dels computadors connectats. Un cop s’unifica i es consolida, neix Internet.