El web de l’Ajuntament de Tarragona té penjats els pressupostos, com ha de ser. Els té penjats en PDF, jo crec que seria millor penjar-los en un format que permetés treballar més fàcilment. pressupost tarragona 2014 Només té penjats els … Continua llegint
Quan jo vaig néixer, avortar era delicte, però les dones avortaven. Quan van néixer les meves àvies, les meves besàvies, avortar era delicte i les dones avortaven. La prohibició no evita els avortaments, no els ha evitat mai, però sí que els converteix en un procediment de risc per a la vida i la salut de les dones, un risc que comporta també una greu discriminació, no només entre dones i homes, també entre les mateixes dones, ja que la possibilitat d’accedir a un avortament segur és molt diferent segons la capacitat econòmica.
Quan jo era jove les dones que necessitaven avortar anaven a l’estranger, a Londres, a països amb una legislació més avançada, però no totes s’ho podien permetre. Les que no ho podien pagar avortaven en condicions molt dures, en la clandestinitat. Clar que jo vaig néixer i vaig créixer en una dictadura, i a més una dictadura confessional, que deia que era delicte el que els bisbes que portaven sota pal·li el dictador deien que era pecat. Les dones no teníem drets, ni civils, ni polítics, ni socials. Tampoc els homes en tenien, però les dones estàvem doblement sotmeses per una moral hipòcrita i profundament masclista que impregnava tota la societat. Segur que moltes companyes recorden el procés a les 11 dones de Basauri acusades d’avortament, que va començar el 1976, i com la solidaridat amb aquestes dones va ser fonamental en la construcció del moviment feminista, la lluita pel dret propi cos i per una maternitat lliure i desitjada.
L’any 85 el govern de Felipe González va elaborar la primera llei d’avortament de la democràcia, que no va ser pas una llei de consens, com he sentit dir ara al Partit Popular, i no només perquè des dels moviments de dones es considerés totalment insuficient, sinó perquè els senyors d’Alianza Popular hi van estar absolutament en contra fins al punt que la van portar al Tribunal Constitucional. La llei del 85 no despenalitzava l’avortament però el permetia en tres supòsits (risc per greu per la salut de l’embarassada,violació i malformacions del fetus) , les dones havien d’al·legar motius per justificar la seva decisió i necessitaven un informe mèdic o, en el cas de violació, una denúncia. A la pràctica, era una llei que provocava molta inseguretat jurídica, a les dones i als professionals, una situació que es va allargar molt, perquè no va ser fins l’any 2010 es va aprovar la llei que està ara en vigor, que encara que no recull totes les reivindicacions dels moviments de dones, és infinitament millor que l’anterior perquè es tracta, bàsicament, d’una llei de terminis, com les que existeixen a la majoria dels països europeus. Naturalment, el PP hi va estar en contra. El PP i la conferència episcopal. Naturalment, el PP la va portar al tribunal constitucional.
Per què he fet tot aquest repàs històric? Perquè convé recordar d’on venim per saber on ens volen tornar a portar, perquè ara, l’any 2014 del segle XXI, el PP, aprofitant la seva majoria absoluta (parlamentària, que no social) vol reformar la llei del 2010, allunyant-nos del països del nostre entorn i tornant enrere en el temps, no a la llei del 85, sinó a una llei de supòsits encara més restrictiva que la del 85 perquè elimina un dels supòsits. O sigui, que per obra i gràcia d’aquests senyors, si no ho aturem, si no els aturem, les nostres filles es trobaran en una situació pitjor que la que vam trobar nosaltres. Anem 30 anys enrere i ja sabem cap on porta això, perquè ja ho hem viscut: les que tinguin diners, les que s’ho puguin permetre, aniran a avortar fora, amb garanties i sense por, a Portugal, al Regne Unit, a Itàlia, a Alemanya, a Bèlgica, a Holanda, a França, a Grècia… Les que no s’ho puguin permetre avortaran clandestinament en aquest país perquè no hi ha llei que pugui obligar a ser mare a una dona que, per les raons que sigui, no vol. Les dones no avorten per frivolitat, avorten per necessitat, i ho continuaran fent, digui el que digui la llei del PP, una llei que tracta les dones com a persones incapaces que necessiten ser tutelades, que imposa a tota la societat la moral d’uns quants i que considera delicte el que alguns diuen que es peca. Una llei que no servirà per fer disminuir els avortaments sinó per augmentar l’angoixa i la desprotecció de totes les dones, però especialment les més pobres, les més joves i les més vulnerables.
La llei que ens volen imposar és una llei hipòcrita, perquè la realitat demostra que els països que han aconseguit disminuir el nombre d’avortaments són els que l’han despenalitzat i garanteixen l’educació sexual i l’accés als mètodes anticonceptius. És una llei cínica, perquè els que la imposen diuen que defensen els no nats mentre eliminen ajuts i retallen drets i prestacions als que ja han nascut . És una llei injusta i innecessària que no soluciona cap problema, excepte la necessitat del PP d’acontentar les seves bases més reaccionàries encara que sigui a costa de la salut i la dignitat de les dones i contra l’opinió majoritària de tota la societat, tornant enrere a les èpoques més fosques del masclisme institucionalitzat. Potser l’aprovaran, perquè tenen majoria al Parlament, però no la podran aplicar.
Les dones som la meitat de la població… i l’altra meitat els hem parit nosaltres. De veritat es pensen aquests senyors que ens podran imposar una llei que suposa la denigració legal i social de les dones i sotmet a tutela psiquiàtrica, mèdica i legal la nostra capacitat de decidir? De veritat es pensen que ens faran tornar enrere? Plantarem cara, com ja vam fer fa 30 anys. Ho farem a les institucions, com a mostra el plenari de Tarragona del mes de febrer, on es va aprovar amb el suport de tots els grups (excepte el PP) una moció que demanava la retirada de l’avantprojecte de llei i instava el Parlament de Catalunya a blindar les garanties i protegir els drets que atorgava la Llei Orgànica 2/2010 de Salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs i a iniciar l’elaboració d’una llei catalana de Drets i Salut Sexual i Reproductiva. Plantarem cara al carrer, a tot arreu. Ho farem acompanyades dels homes que saben que una societat que discrimina les dones és una societat injusta i malalta, i que les velles formes d’opressió i control del patriarcat ja no tenen cabuda a les nostres societats.
PRESSUPOST 2014 (intervenció al plenari) El senyor Pérez diu que ha fet un pressupost de consens. Jo no li diria a això consens. El que passa és que, atesa la composició aquest plenari i atès que governen en minoria, ha … Continua llegint
El primer plenari de l’any serà extraordinari. En comptes de fer-se el tercer divendres de mes, com estava acordat, es farà el darrer divendres. L’anunci del canvi del data del plenari (i canvi d’ordinari a extraordinari) se’ns ha fet amb un missatge en què ens notificaven que s’hi admetrien preguntes i precs i també mocions, presentades dins de termini, naturalment. La cosa no tindria més importància si no fos que resulta divertit (per dir alguna cosa) comparar-lo amb el ple de setembre passat. Un ple que també va ser extraordinari, perquè el van canviar de data, en què el nostre grup tenia previst presentar una moció sobre la macrobeatificació d’octubre, que va entrar per registre la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat http://tarragonalaica.wordpress.com/ i que vam assumir –dins de termini!– en què es demanava que les institucions de la ciutat no hi donessin suport ni hi participessin en representació de la ciutadania i que no s’hi destinessin diners públics. No la vam poder presentar perquè, suposadament, el Reglament Orgànic Municipal (ROM) no ho permetia. Hem estrenat un Reglament Organic nou el 2014? o simplement és que no tenim cap beatificació a la vista i no cal empescar-se una estratègia per evitar mocions incomòdes?
No me’n puc estar de compartir part del culebrot del plenari de setembre de 2013. Enganxo, sota, la carta que vaig adreçar a l’alcalde demanant explicacions per la impossibiltat de presentar mocions al setembre i la seva resposta.
Aquí va l’ofici a l’alcalde demanant-li explicacions:
Sr. Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona
Benvolgut Alcalde,
La convocatòria del plenari del mes de setembre passat, que vam rebre el dia 25 de setembre, el definia com a extraordinari i, en conseqüència, no s’hi podien presentar mocions i no hi havia apartat de precs i preguntes.
No puc dir que la notícia em sorprengués perquè ja m’ho havien comentat alguns companys, justament per això el dimecres 18 de setembre et vaig enviar un missatge (amb còpia al secretari, al primer tinent d’alcalde i a alcaldia), que t’enganxo:
“M’ha comentat el Pau P. al CIS d’avui, i he confirmat després amb el secretari, que aquest plenari serà extraordinari i que, per tant, no s’hi poden presentar mocions.
El dia 22 d’agost vam rebre un correu de secretaria (que figura sota d’aquest missatge) en què alcaldia ens proposava que canviéssim de data el plenari ordinari (del divendres al dilluns) per problemes d’agenda de la Sra. Forns i se’ns demanava si hi teníem cap inconvenient.
No crec que sigui seriós canviar les dates fixades per als plenaris, però no portaré aquesta opinió fins al punt de negar-m’hi si és per facilitar l’assistència d’un regidor. Així que vaig dir que sí. Però sí que em sembla inacceptable canviar un ple ordinari per un d’extraordinari sense mocions, i en cap cas en el missatge que vam rebre es feia referència al fet que el canvi de data provocaria això, si ho arribo a saber, naturalment, no ho hauria acceptat.
És més, el dia 27 d’agost vam rebre un missatge de secretaria general en què es comunicava que la sessió ordinària del consell plenari tindria lloc el 30 de setembre i que el termini de presentació de mocions s’acabava el dia 21 de setembre (també figura sota d’aquest missatge)
Resumint: em sembla absolutament inacceptable que s’hagi canviat, no la data per fer un favor a una regidora, sinó un ple ordinari per un d’extraordinari. I que com a conseqüència d’això s’impedeixi la possibilitat de presentar mocions o fer preguntes. Com que vull creure que no hi ha cap premeditació i estic segura que en cap cas es tracta d’una maniobra per no haver de discutir segons quines mocions (tot i que algú més malpensat que jo ho podria pensar, tal com han anat les coses) espero que hi pugueu trobar alguna solució. Estic segura que la trobareu i espero que ens la doneu, com més aviat millor. “
No vaig rebre cap resposta, ni formal ni informal. De fet no vaig rebre cap notificació formal ni cap correu electrònic que m’informés que el plenari passava de ser ordinari a extraordinari, tret de la convocatòria que va arribar el dia 25 de setembre.
El ROM estableix, al seu article 11.1, que “ les sessions ordinàries del Consell Plenari es convocaran amb una periodicitat mensual”, i amb aquest canvi no hi hagut sessió ordinària al mes de setembre (tampoc n’hi va haver el mes d’agost).
El punt 12.2 diu que “no es convocarà, però, sessió ordinària quan no hi hagi punts de l’ordre del dia, o quan la seva escassa entitat no aconselli la celebració del Plenari”. Però l’ordre del dia del plenari (extraordinari) del dia 30 de setembre té punts de tanta entitat com l’aprovació de les ordenances fiscals.
El punt 12.2 diu també que “l’alcalde, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, podrà deixar de convocar sessions durant els terminis de temps que coincideixin amb els períodes de vacances de la majoria dels consellers”. Però no és el cas, perquè ni els consellers estaven de vacances ni es va consultar la Junta de Portaveus, excepte si ara la junta de portaveus es convoca sense la portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA (que espero que no sigui el cas).
És evident que és potestat de l’alcalde convocar plens, però també és cert que la no convocatòria de la sessió ordinària per part de l’alcalde suposa una vulneració del dret a participar en els assumptes públics reconegut a l’article 23-1 de la CE (hi ha jurisprudència reiterada sobre aquest tema), i la vulneració es produeix sense que calgui la petició expressa dels regidors ni la negativa expressa de l’alcalde, amb la simple inactivitat omissiva, i que, per tant, és impugnable pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals.
Res més lluny de la meva intenció que entrar en polèmiques bizantines ni encetar conflictes administratius amb tu, ja que, i tot i que sé que hi ha alcaldes que interpreten el ROM segons les seves conveniències i que fins i tot se’l salten quan els convé, no em puc imaginar que tu siguis d’aquesta mena d’alcaldes, així que suposo que hi deu haver una bona raó per suprimir el ple ordinari de setembre, que et demano, formalment, que m’expliquis (per escrit, sisplau), perquè les que he llegit als mitjans de comunicació no són raons, són excuses.
Cordialment,
Arga Sentís
I aquí va la resposta de l’alcalde:
“Benvolguda consellera,
En relació a la vostra pregunta sobre la inclusió de mocions a l’ordre del dia del Consell Plenari extraordinari del passat 30 de setembre, us faig avinent que la meva decisió de no incloure-les vaestar motivada pel compliment estricte del que fixa el nostre Reglament Orgànic Municipal.
L’esmentat Reglament, al seu article 13.3, quan parla de les mocions, diu textualment:”… l’alcalde les haurà d’incloure a la primera sessió ordinària del Plenari que se celebri” per la qual cosa una decisió diferent a la que vaig prendre hauria supòsat l’incompliment de la normativa municipal i un precedent al respecte.”
No en faig valoracions perquè no cal, la cosa es valora sola. El que al setembre del 2013 hauria estat incompliment de la normativa, al gener del 2014 ja no ho és… Cal forçar tant les coses? tant li costava, simplement, donar la cara i votar que no a la moció? I encara una sospita pitjor: la decisió de no deixar presentar aquella moció al plenari de setembre es va prendre al palau municipal o a “l’altre” palau, aquell que queda més amunt
