(publicat el 11-07-2021)
Ja s’ha donat per tancada la recerca d’aquest pare resident a les ILLES CANÀRIES que presumptament va matar a les seves filles Anna i Olívia i que després es va suïcidar tirant-se al mar, encara que això no es pot afirmar amb seguretat, ja que no s’han trobat els cossos del pare i la filla petita, tasca molt difícil d’aconseguir, ja que el mar és immens, i el cop de sort que va existir de poguer trobar el cos d’una de les nenes, junt amb la professionalitat de la guàrdia civil a estat com una pista de què els fets van anar així.
Penso molt amb aquesta mare, el dolor tan intens i profund que ha de tenir i que l’acompanyarà fins a l’últim dia de la seva vida, li desitjo de tot cor que tingui força física i mental per poguer-ro aguantar.
Ha tingut i té tota la solidaritat i suport de tot el país que ha seguit aquest fet tan terrible dia a dia a través dels mitjans de comunicació, si més no el resultat no ha estat el que s’ esperava sí que ha quedat ben demostrat que s’ha fet tot el posible per trobar-los, però no ha pogut ser.
Amb escoltat dia a dia pels mitjans de comunicació totes les mostres de suport i condol per aquesta mare, però crec honestament que s’han deixat de ressaltar i de tenir en compte a dues persones que pateixen amb la mateixa intensitat i dolor i que ningú ha tingut en compte i són els pares d’aquest fill que ha comès aquesta matança, se’ls ha ignorat com si fossin culpables, crec que tothom ha sigut terriblement injust amb aquests pares, penso amb aquesta mare que ni que el seu fill hagi fet aquesta acció tan terrible com a mare que és també se’li a mort un fill, i amb el dolor afegit que també se’li han mort les seves netes i repeteixo amb el dolor sobreafegit que ho ha fet presumptament el seu fill, quasi ningú ha tingut ni té un sol pensament per petit que sigui cap a aquests pares que tenen el mateix sofriment que la mare de l’Anna i l’Olívia i que també ho portaran fins a l’últim dia de la seva vida i que donada la seva edat l’únic futur que els hi queda és sofrir aquestes tres pèrdues tan estimades per ells.
En aquesta societat que vivim hi ha una manca de sensibilitat quasi absoluta, quan succeeixen fets com aquests mai es pensa amb totes les persones que rodejant el fet, només veuen el de sobre de tot, no pensen que a sota també hi ha familiars que pateixen molt, com per exemple els avis, però com que están a sota no es veuen per tant no hi pensa ningú; feta aquesta reflexió a partir d’aqui tot acabat.
ALUMNA.